El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, va anunciar ahir que l'Ambaixada grega a Espanya cessarà el seu cònsol honorari a Barcelona, Fernando Turro, per «agreujar la bandera de l'Estat espanyol al carrer». «Això un cònsol no ho pot fer», va dir. «Un ciutadà de a peu pot fer el que vulgui perquè aquí tenim una llibertat d'expressió tan àmplia que permet cremar la bandera nacional o la imatge del Rei, però un cònsol no, i si m'assabento que ho fa crido a l'ambaixador i li demano el cessament, però de vegades no cal perquè l'ambaixador s'ha assabentat i ho fa ell mateix», va dir Borrell.

Fonts diplomàtiques van explicar que aquest cònsol honorari va ser vist en actes que no són propis d'un cònsol. En concret, va participar, al desembre de 2017, en un acte fora d'Espanya amb l'expresident Carles Puigdemont i en l'última Diada es va manifestar amb una samarreta amb la bandera independentista. Arran d'aquests fets, la introductora d'ambaixadors, Caritat Batalla, va citar l'ambaixador grec a Espanya la setmana passada i aquest es va comprometre a cessar-lo.

«Acte molt hostil»

Paral·lelament, el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, va qualificar ahir «d'acte molt hostil» la retirada de l'estatus diplomàtic del seu delegat a Espanya, André Hebbelinck, anunciada aquest dimarts pel Ministeri d'Exteriors en represàlia per les crítiques del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, a la democràcia espanyola.

Bourgeois va criticar que es tracta d'una decisió inèdita en les relacions dels països de la Unió Europea i ha assenyalat la seva intenció de contactar amb l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica per aclarir els fets i procurar que Madrid faci marxa enrere, segons recullen els mitjans belgues. «Això no ha passat mai en la història de la Unió Europea, mai des de la creació de la Comunitat europea del carbó i de l'acer», es va queixar en una entrevista a l'emissora pública flamenca Radio 1 de VRT. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, va convocar aquest dimarts per tercera vegada des de l'inici d'aquesta polèmica l'ambaixador belga a Madrid per demanar explicacions per les continuades «desqualificacions» del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans. També va notificar la retirada de l'estatus diplomàtic a Hebbelinck i li va advertir que no acreditarà a partir d'ara ningú per exercir aquest càrrec. Bourgeois va afegir que no compta amb cap notificació oficial de la decisió, que va ser traslladada a l'ambaixador belga mitjançant una «nota verbal», per la qual cosa diu que no coneix els detalls ni raons que han portat a la sanció del seu delegat. La tensió entre Espanya i Bèlgica arrenca per una carta de Peumans a l'expresidenta del Parlament empresonada Carme Forcadell, en la qual el president del Parlament flamenc va posar en dubte que Espanya compleixi amb els estàndards per formar part «d'una Unió Europea democràtica». El vicepresident del Govern federal i ministre d'Exteriors, Didiers Reynders, va fer cas omís de la petició del ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, de convocar l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, perquè considera que la polèmica oberta és «un problema entre Espanya i Flandes».