La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar a la Sala penal una «pròrroga» per presentar el seu escrit d'acusació contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, després que es dictés dilluns passat, dia 15, l'obertura de judici contra ell i l'excúpula d'Interior catalana.

A l'acte d'obertura de judici oral, la secció primera del Penal dóna cinc dies per presentar el seu escrit de qualificació a la Fiscalia, que ha estat debatent la conveniència d'acusar Trapero per rebel·lió per unificar l'acusació amb els exmembres del Govern processats al Tribunal Suprem, segons han confirmat a Efe fonts fiscals.

Segons aquestes mateixes fonts, «gairebé segur» que l'acusació finalment serà pel delicte de rebel·lió i no pel de sedició, si bé aquest últim podria oferir-se com a alternativa al primer.

«No s'ha demanat cap pròrroga de moment», va afirmar als periodistes la fiscal general, María José Segarra, que va eludir pronunciar-se sobre l'escrit i sobre els delictes pels quals s'acusés els processats.

La jutgessa Carmen Lamela va processar Trapero per un delicte de pertinença a organització criminal i dos de sedició per haver consentit la celebració de l'1-O i no haver frenat el setge a la Conselleria d'Economia els dies 20 i 21 de setembre.

També va acordar els processaments de l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig i de l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler, tots dos per organització criminal i un únic delicte de sedició per l'1 d'octubre, així com el de la intendent Teresa Laplana, en el seu cas per sedició pel setge a la conselleria.

Responsables dels Mossos

Segons va dir llavors la Sala, els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir l'1-O el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir el referèndum simulant «un dispositiu enganyós, merament formal, amb designi no només de permetre la celebració de la il·lícita consulta, sinó de soscavar l'actuació que (...) desenvolupessin els altres cossos de seguretat de l'Estat». Aquesta postura, afegeixen, es va plasmar al principi en moderades indicacions donades per Trapero apel·lant als principis d'oportunitat i proporcionalitat, i es va traduir després «en pautes d'actuació ambigües en principi i contràries a les ordres del TSJC».

Possibilitat de referèndum

Per a la sala, l'operatiu que es va establir per a aquell dia no va obeir a raons tècniques «sinó al designi de possibilitar el referèndum», i a més es van mobilitzar pocs agents autonòmics, 7.000 en lloc dels 12.000 que s'han arribat a desplegar en jornades electorals.

«L'actuació d'aquests efectius dels Mossos en la jornada va ser de total passivitat, i fins i tot d'enfrontament amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir la clausura dels centres», segons resumia la resolució.