La Generalitat va arribar a tenir en compte la possibilitat que Catalunya oferís avantatges fiscals i opacitat per als capitals com Suïssa i Andorra, que han actuat com a paradisos fiscals fins fa poc (Andorra va aixecar el secret al gener de 2018), si finalment no es permetia que romangués a la Unió Europea després de independitzar-se. Així consta en un dels estudis que guardava l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó confiscat al setembre del 2017, i l'anàlisi que ha aportat la Guàrdia Civil al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que instrueix la causa del procés, en un dels seus últims informes.

Es tracta de l'última versió d'un esborrany sobre la creació d'un Banc Central Català així com la Llei que el regularia. A la pàgina 45 de l'informe s'explica que una Catalunya independent, però fora de la Unió Europea, podria «pertorbar el procés d'integració europea, ja que podria oferir opacitat i avantatges fiscals com Suïssa i Andorra».

També creien que Catalunya no quedaria fora de la UE perquè es perjudicaria molts ciutadans, jubilats, empreses, emprenedors, inversors i estudiants europeus.

No obstant això, en aquest mateix informe descartaven la fugida de dipòsits en base a tres raons: perquè el procés de transició seria ordenat i acordat amb institucions i entitats, sense tensions, perquè a ningú li interessaria aquesta situació i perquè en cas d'inestabilitat, es generarien grans tensions en l'Eurosistema.

Segons explica la Guàrdia Civil, a la vista dels esdeveniments, «sembla que no van ser avaluats convenientment» els riscos. A més, assenyala que en el document es diu a la responsabilitat de tots els actors en qüestió, especialment de les entitats de crèdit ja que, segons explicava aquest projecte de Banc Central, «declaracions que no s'ajustessin a la realitat o que la distorsionin no ajuden a crear el marc de confiança bàsic per garantir l'estabilitat».

Una crida que, segons l'institut armat, «resulta sorprenent ja que van ser els responsables independentistes els que amb els seus actes van provocar la pèrdua de confiança d'una part important dels ciutadans i de les entitats empresarials, amb les conseqüències ja conegudes».

Entre els documents que la Guàrdia Civil va intervenir a Lluís Salvadó al seu despatx està un amb anotacions sobre una reunió del Consell Assessor d'ERC de 2014 en què van estar Toni Comín, Antoni Dalmau, Vicenç Pedret, Marcel Coderch, Josep Bargalló, Manel Balcells, Ernest Benach, Elisenda Paluzie, Xavier Vendrell, Joan Puigcercós, Josep Huguet, Josep Maria Reniu, Marta Cid, Enric Martín i Miquel Sellarès.

Part del procés

Entre les anotacions desgrana part de l'estratègia en la qual assegura que «les eleccions espanyoles són una part del procés». «Estar a Madrid forma part del treball durant els famosos 18 mesos» (en referència als 18 mesos que havien de seguir a la consulta del 9-N de 2014).

Consideraven, en aquest sentit, que els diputats a Madrid havien d'«acompanyar 18 mesos al Govern i al Parlament». «Hem fet un plebiscit i hem guanyat», deia el quadern de Salvadó i afegia que «a Madrid és necessària una representació del Govern català per aprofitar altaveus estatals, internacionals. Per obrir el procés de separació».