L'Audiència de Barcelona va rebaixar de 9,5 milions a un màxim de 2,56 milions la fiança fixada en concepte de responsabilitat civil per a l'antiga cúpula de CatalunyaCaixa pels sobresous als seus exdirectius, segons un acte a què va tenir accés Efe.
El tribunal que jutja l'excúpula de l'entitat atén així la demanda efectuada per les defenses de l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra i de l'exdirector general Adolf Todó, al qual també s'ha aixecat una altra fiança exclusiva per a ell de 808.563 euros en haver-se retirat l'acusació exercida per la Confederació Intersindical de Caixes.
La defensa de Serra i Todó va argumentar el passat 4 d'octubre, a la sessió de qüestions prèvies del judici, que la CUP, que exerceix l'acusació popular, no tenia legitimitat per reclamar fiança, ja que no va resultar perjudicada pels sobresous, i per això va sol·licitar que almenys se la rebaixés fins als 2,56 milions reclamats per la Fiscalia i per l'Advocacia de l'Estat.
«Prosperitat jurídica»
«Ha de reconèixer-se prosperitat jurídica a la falta de legitimació en aquesta específica condició de part acusadora», assenyala el tribunal en al·lusió als arguments de la defensa de Serra i de Todó en contra de la CUP.
A l'abril del 2017, el titular de la instrucció número 30 de Barcelona va imposar una fiança de 9,5 milions d'euros als exdirectius de CatalunyaCaixa Narcís Serra i Adolf Todó, així com a 39 exmembres més del seu consell d'administració, pels sobresous a l'antiga cúpula de l'entitat bancària.
Per justificar la rebaixa de la fiança, el tribunal recorda que en aquest cas l'acusació popular l'exerceix un «partit polític», en al·lusió a la CUP, i apunta que les formacions polítiques no són òrgans constitucionals, sinó «ens privats de base associativa».
També el tribunal subratlla que ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat, que representa al FROB en aquest cas, han fet «cap objecció» a la demanda de les defenses que es rebaixés la fiança.
Aquests 2,56 milions de fiança corresponen al perjudici econòmic causat a CatalunyaCaixa pels augments salarials aprovats en dos consells d'administració, un celebrat al gener del 2010 i un altre a l'octubre d'aquell any, després que el FROB injectés 1.250 milions a l'entitat.
En concret, la Fiscalia estima que, en el cas de Todó, aquests acords d'increment salarial van causar un perjudici de fins a 1,45 milions a l'entitat, i uns altres 1,11 milions en el cas dels augments retributius autoritzats a Jaume Massana.
