L'anterior Govern català va encomanar a l'actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el desenvolupament de quatre projectes clau per al nou Estat català, entre ells la seva sostenibilitat econòmica, que havien estimat en una quantitat inicial de 35.000 milions d'euros tot i reconèixer que únicament podrien recaptar 15.000 milions. Així s'assenyala en un informe policial, que obra en el sumari en el qual el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona investiga l'organització del referèndum independentista de l'1-O, a què ha tingut accés Europa Press, que analitza diversa documentació trobada en els registres realitzats el 20 de setembre de 2017 al despatx del llavors secretari d'Hisenda Lluís Salvadó. Els papers van ser trobats en una paperera i part d'ells es van intentar destruir, pel que han hagut de ser reconstruïts pels investigadors.

Segons aquesta documentació, Aragonès era el que havia de dur a terme diversos projectes econòmics clau per al nou Estat català, en concret la sostenibilitat econòmica, el Banc Central, l'autoritat catalana d'Inversions i Mercats i l'autoritat catalana de la Competència.

En el marc d'aquests encàrrecs, l'actual vicepresident va participar en viatges a Irlanda, Londres i Eslovènia «per explicar el context polític de Catalunya, el full de ruta i els diferents escenaris econòmics» que els separatistes contemplaven. Aragonès coneixia a més, segons la policia judicial, el programa de visitants internacionals que col·laboraven amb el Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya).

Pel que fa a les estructures de l'Estat, segons afegeix l'informe, Salvadó disposava de documentació relacionada amb els pressupostos d'un hipotètic Estat català, així com els plans de tresoreria i els pressupostos de la Seguretat Social.

Fons de garantia de dipòsits

A més, treballava en el desenvolupament d'un fons de garantia de dipòsits que, partint dels 270.310.000 euros, hauria d'anar incrementant fins a arribar als 1.642,03 milions d'euros, i del Banc Central Català, que sota la hipòtesi que Catalunya es mantindria en l'eurosistema calculava que havia de partir d'un capital inicial de 350 milions d'euros. Segons les estimacions pressupostàries de Salvadó, la Catalunya independent disposaria d'un superàvit econòmic d'entre 2 i 3 milions d'euros, si bé l'exsecretari autonòmic d'Hisenda reconeix que el deute públic ascendiria a entre 176.000 i 202.000 milions d'euros.

Missiva mundial

El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que accedeixi a un procés de mediació «com més aviat millor» amb el Govern català en una carta remesa també als líders europeus i als presidents dels Estats Units, Donald Trump; Rússia, Vladímir Putin, i la Xina, Xi Jinping. La missiva, publicada ahir per El Periódico i recollida per Europa Press, data del 26 de setembre i, tot i que s'adreça a Sánchez, es va enviar una còpia als presidents i caps de govern de la UE, Andorra, Suïssa, Noruega, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Kosovo, Albània, Macedònia, Ucraïna, Moldàvia, Islàndia, Bielorússia i el Vaticà, així com al ministre president de Flandes, Geert Bourgeois, i a la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon.