Arriben pares amb nens agafats de la mà, amb la mateixa tranquil·litat que anirien a la Festa dels Súpers. Es fan pas entre la gentada -no pas multitud: hi havia unes tres mil persones, segons la Policia Municipal- i, quan arriben a primera línia, la cara se'ls desencaixa. Una vintena de furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra van blindar, ahir, la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, on els Comitès de Defensa de la República (CDR) havien convocat una concentració amb motiu del primer aniversari de la votació de l'1-O («ens trobarem davant d'un dels edificis on es va orquestrar la brutal repressió contra el nostre poble», deien). Hi va haver moments d'alta tensió quan alguns dels independentistes van llançar pintura, pols de colors i ous als policies i quan van intentar tombar les tanques de seguretat. No hi va haver càrregues, però.
El generós dispositiu policial, integrat per desenes de mossos antidisturbis provistos de porres i escuts de protecció, va frustrar els plans dels CDRs d'arribar fins a l'edifici de l'antic Banc d'Espanya i va agafar molts independentistes a contrapeu: «quina vergonya que no ens deixin passar!», exclamava una senyora arrecerada a l'entrada de la Cambra de Comerç. La Gran Via de Jaume I va quedar tallada: tanques de seguretat, primer, i policies antiavalots, després, impedien el pas dels manifestants.
Més de tres hores
La protesta va començar a les set de la tarda i es va allargar més de tres hores, amb alguns moments complicats. «Els Mossos són la nostra policia» de fa un any que entonaven els ciutadans a les portes de molts col·legis electorals es va convertir en «els Mossos també són forces d'ocupació».
I els policies catalans, des d'ahir, són «burros» i «traïdors» per als sectors més vehements de l'independentisme, molt crítics amb la gestió que està fent el Govern de Quim Torra del momentum polític: la república, es queixen els CDRs, ni hi és ni se l'espera. Per a ells els Mossos han passat a ser, com cridava en solitari a escassos metres de la Subdelegació un dels concentrats, «Mossos d'Espanya!».
Enfadats
L'enuig de la reduïda massa independentista congregada ahir a la tarda a Girona amb la policia autonòmica era manifest: «No us mereixeu la senyera que porteu!»; «el vostre [ex]conseller [Joaquim Forn] és a la presó!»; «[Miquel] Buch [conseller d'Interior] dimissió!». L'impenetrable dispositiu de seguretat de la tarda contrastava amb el que havia passat al matí a la seu de la Generalitat a Girona, on membres dels comitès republicans entraven sense cap oposició per retirar la bandera espanyola, que va ser substituïda per una estelada. L'antic Banc d'Espanya va ser un fortí inexpugnable; semblava Fort Knox, el quarter militar que custodia una bona part de les reserves d'or dels Estats Units.
GMv2|pTipoComp=fotos&pIdGaleria=5bb1d4d16abc8611385a34d8|GMv2
La història d'amistat entre Mossos d'Esquadra i independentistes es va començar a esquerdar dissabte passat a Barcelona amb les càrregues policials contra manifestants al centre de la ciutat; a Girona, ahir, la bretxa es va fer més gran: «Malaguanyats ous... Pedres els haurien de llançar!». Exclamava la frase una senyora que observava l'evolució dels esdeveniments des de la rereguarda. A Girona, ahir, els independentistes van recordar que «la policia tortura i assassina»; i van ressuscitar un crit forjat als anys vuitanta, quan no hi havia ni Internet, ni mòbils, ni Netflix, ni holi parties: «Visca Terra Lliure!», la banda terrorista que va fracassar en l'intent d'assemblar-se a ETA.
Ja era fosc, bufava un vent fred amb intensitat i quedaven un parell de centenars comptats de manifestants a tocar de la plaça U d'Octubre -abans de la Constitució- situada just al davant de la Subdelegació. «Ni un pas enrere», «els carrers seran sempre nostres», cridaven. I «bon cop de falç», cantaven (una manifestació independentista no n'assoleix la condició fins que s'hi canta l'himne nacional de Catalunya).
A aquelles hores molt probablement la mare camuflada a primera fila entre els encaputxats que duien la veu cantant en la prostesta ja havia localitzat la seva filla, de nom Elisenda. «L'has vista?», li preguntava una noia jove. «Des d'aquí veig la caputxa; és allà davant», a tocar de les porres dels antiavalots dels Mossos. Ai.
El matí, dels estudiants
La litúrgia independentista del primer aniversari de l'1-O va tenir un altre acte: al migdia uns 1.500 universitaris i estudiants de Secundària i Batxillerat marxaven per la ciutat.
La comitiva va començar a baixar per la pujada de Sant Domènec, en direcció a la plaça del Vi, sense que hi faltessin les proclames obligades: «Fora les forces d'ocupació»; «canya contra Espanya»; «llibertat presos polítics»; «llibertat» a seques i el hit.
Una pluja de paperetes de votació com les utilitzades l'1-O del 2017 caiguda des d'una de les finestres de l'edifici de l'antic Seminari, que acull la Facultat de Psicologia, va ser un dels moments més aplaudits en la protesta del migdia. Més que les paraules de «respecte» cap a la mobilització estudiantil que el rector de la UdG, Quim Salvi, va transmetre als manifestants.
Va arribar un segon clímax quan faltaven cinc minuts per a la una, amb encesa de bengales inclosa, davant la seu de la Generalitat ja desproveïda de la bandera espanyola. Per uns moments la plaça de Pompeu Fabra semblava el gol sud del camp del Barça, territori boix noi. «El poble mana, el Govern obeeix», cridaven els estudiants.
Protesta tranquil·la
El Departament d'Universitats i Recerca va xifrar el seguiment de la vaga a l'UdG «al voltant del 70%» -a les facultats de Medicina i de Turisme va pujar fins al 100%, va precisar la universitat. A Secundària i Batxillerat, l'aturada va ser molt menys massiva: als instituts de la província només el 23,95% dels estudiants no van anar a classe, la segona dada més baixa de Catalunya.
La protesta, molt més tranquil·la que la de la tarda -hi havia no obstant un dispositiu considerable d'agents de paisà-, es va desfer pels volts de les dues, pocs minuts després que els concentrats entonessin Els segadors davant la Subdelegació del Govern espanyol. «Bon cop de falç».
Els estudiants es van poder plantar davant l'edifici principal de l'Estat a Girona sense problema; a l'avinguda 20 de juny, perpendicular a la Gran Via, però, hi havia diverses furgonetes dels antiavalots dels Mossos. No fos cas...
