25 de setembre de 2018
25.09.2018

Arrimadas critica que Sánchez estigui «aplanant» el camí per indultar colpistes

La líder de Cs acusa l'Executiu d'intentar influir en la feina de la Fiscalia, mentre el president espanyol es proposa deixar la via judicial i començar a parlar de política. El PP diu que el Govern central ha iniciat una campanya de pressió contra la Justícia

25.09.2018 | 06:30
Imatge, extreta de vídeo, de l'exvicepresident Oriol Junqueras declarant a l'Audiència Nacional.

La portaveu de Cs i líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, va criticar el Govern de Pedro Sánchez per «aplanar el camí» a concedir possibles indults als qui han donat un cop d'Estat a Catalunya. Va acusar també l'Executiu d'intentar influir en la feina de la Fiscalia després que el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, assegurés que la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, li digués que el Govern podia donar «instruccions» a la Fiscalia en la causa del procés sobiranista, cosa que aquesta va negar. «No contents amb això», va afegir la dirigent de Cs, membres del govern s'han mostrat favorables a concedir l'indult als presos del procés si ho demanen i Sánchez «no ho ha desmentit», va exclamar.

El passat cap de setmana, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va manifestar que «no seria lògic allargar la presó preventiva» als líders independentistes si el seu judici es retarda molt, mentre que la delegada del Govern, Teresa Cunillera, en unes declaracions matisades posteriorment, es va mostrar partidària de concedir-los l'indult si és que ho demanen.

Davant d'això, Arrimadas va demanar al president del Govern que deixi de «prometre premis» als qui han sumit Catalunya en una crisi institucional i social sense precedents i que deixi també de «criminalitzar» els constitucionalistes, als qui han guanyat les eleccions i aposten per la convivència. En tot cas, va deixar clar que quan Cs governi no hi haurà indults «per als que han trencat la convivència» ni tampoc per als corruptes.


Prohibir la concessió d'indults

En la mateixa línia, el PP va acusar ahir el Govern espanyol d'haver emprès «la campanya de pressió més vergonyant» contra la Justícia per afavorir els presos del procés i pagar així els seus «deutes» pel suport dels independentistes a la moció de censura. El secretari general del partit, Teodoro García Egea, va advertir que el PP no admetrà «ni mitja concessió» en aquest sentit.

Per això, els populars presentaran una proposició de llei, que tenien previst registrar ahir però es va endarrerir i previsiblement la presentaran avui, per prohibir la concessió d'indults en el cas de delictes de sedició i rebel·lió. A més d'«impedir» que el Govern central pugui indultar condemnats per aquests delictes, la iniciativa plantejarà nous tipus penals, segons va explicar García Egea, com el de convocatòria il·legal de referèndum que el president del PP, Pablo Casado, va anunciar al juliol que volia que s'inclogués en el Codi Penal.

Casado va advertir ahir al Govern que no hi ha marge de negociació amb els independentistes catalans perquè el diàleg no pot fer-se amb «una pistola a sobre de la taula», en referència al «xantatge» que creu que exerceixen els sobiranistes imposant les seves condicions.

Per altra banda, el president del Govern, Pedro Sánchez, va rebutjar opinar sobre la possibilitat d'indultar als dirigents independentistes que estan a la presó perquè considera que és una mera «hipòtesi», però va apel·lar a la «empatia» per restablir la convivència a Catalunya. Sánchez va assegurar que l'Executiu es proposa «deixar la via judicial i començar a parla de política» a Catalunya per intentar «estendre ponts» amb la Generalitat. «Quan parlem de Catalunya falta empatia. Hi ha hagut durant massa anys un llenguatge gruixut, de confrontació i divisió. Cal reivindicar la legalitat, el diàleg: s'ha trobat a faltar l'empatia», va assegurar el líder de l'Executiu.

En la seva compareixença, Sánchez va posar el Quebec com a exemple que «des de la política es poden trobar solucions polítiques per resoldre els conflictes». «Des del respecte a la legalitat es pot trobar una solució per garantir la convivència», va assenyalar. La província canadenca va ser reconeguda el 2006 pel parlament com una nació dins del Canadà en un sentit social però no legal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook