La Generalitat va minimitzar ahir l'impacte en l'economia productiva de la fuga de seus socials d'empreses que ha viscut Catalunya i ha reduït a 2.501 el nombre de «decisions empresarials» de trasllat preses en el període d'octubre del 2017 a 31 de juliol del 2018. Aquestes decisions empresarials corresponen a 3.700 CIF (codis d'identificació fiscal de les companyies), ja que diversos grups o consorcis compten amb diverses firmes com és el cas dels financers o hotelers, i la seva facturació global s'eleva a 100.000 milions d'euros.

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va facilitar ahir en roda de premsa aquestes dades, extretes d'un informe elaborat per la Generalitat per analitzar l'impacte de la fuga de les seus socials d'empreses.

La xifra de 3.700 CIF contrasta amb la que utilitza el Col·legi de Registradors Mercantils, que eleva a unes 4.500 el nombre d'empreses que han traslladat la seva seu per la inestabilitat política que va seguir als esdeveniments polítics de la passada tardor. La Generalitat destaca en el seu informe que aquests 3.700 CIF suposen un 0,59% de la base empresarial de Catalunya.

En conèixer aquestes dades, la principal patronal catalana, Foment del Treball, va fer una crida a no minimitzar l'efecte que ha tingut la decisió de grans empreses catalanes de traslladar les seves seus socials a altres parts d'Espanya. El director d'Economia i Estudis de Foment, Salvador Guillermo, va destacar que «no se n'ha anat el senyor de la cantonada», sinó «grans empreses del sector de les assegurances o del sector financer».

L'informe de la Generalitat revela també que el 80% de les empreses que s'han traslladat són micro i petites empreses i que un 80% corresponen al sector serveis, mentre que el 61% se n'han anat a Madrid. Per sectors, un altre 12,2% de les empreses afectades eren industrials; el 7% de la construcció i l'1,2% d'agricultura.

Aquests percentatges han portat Chacón a assegurar que l'impacte sobre l'economia «real», la productiva, és mínim i a relativitzar la importància de la pèrdua de llocs de treball, que no s'ha quantificat.

La tendència a la sortida de seus socials va començar a reduir-se en el mes de maig i la Generalitat considera que es pot parlar d'una situació de normalitat des de l'agost passat. En concret, a l'octubre de 2017 es van produir 112 sortides d'empreses; al novembre van ser 372; al desembre, 813; i al gener, 863. A partir d'aquell mes, la tendència va començar a canviar i al febrer se'n van anar 445; al març, 386; a l'abril, 170; al maig, 236; al juny, 182; al juliol 121; i a l'agost, 69.

Per reafirmar el missatge de la poca afectació de la fuga en l'economia real, Chacón va insistir que el nombre d'empreses amb seu a Catalunya va augmentar en 9.385 el 2017 i que precisament aquest any va ser el que va registrar un major numero d'entrades a Catalunya de CIF procedents de la resta de l'Estat, en concret, 660. A més, l'informe posa l'accent en el fet que Catalunya lidera el nombre d'empreses amb seu social en el conjunt d'Espanya amb un 18,5% del total i que el PIB va créixer un 3,4% l'any passat.

La consellera d'Empresa va denunciar «la demagògia i la voluntat política de perjudicar l'economia catalana» per part de l'anterior Govern, que va aprovar el decret que facilita el trasllat de les seus socials fora de Catalunya, encara que després va admetre que aquesta norma només afectava un 20% de les companyies que se'n van anar i que són les que compten amb juntes d'accionistes.

Respecte al trasllat de la seu dels grans grups financers (CaixaBank i Banc Sabadell), Chacón va assenyalar que el Govern té previst reunir-se amb els seus màxims representants, igual que amb els d'altres sectors empresarials, per recordar-los que la Generalitat «obre el diàleg» per al retorn de seus.