El ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, va assegurar que «durant els propers dies» es presentarà el recurs contra les delegacions del Govern a l'exterior. Segons va dir, la decisió de presentar-lo està adoptada, perquè la Generalitat «no va actuar conforme als procediments legals en vigor» i la seva presentació només és una qüestió de procediment.

En un esmorzar informatiu en el Foro España Internacional, el ministre va recalcar que Espanya s'enfronta a una «amenaça molt greu», que és la pèrdua de la seva integritat territorial i l'«amputació» d'un 20 per cent del seu PIB, cosa que té una «dimensió exterior» a la qual ell prova de fer front.

De fet, va insistir que dedica temps i energia a «reconstruir la imatge» d'Espanya «greument malmesa», sobretot al món europeu i anglosaxó, per la «propaganda independentista amb el suport d'institucions de la Generalitat» i creu que ja està tenint «algun èxit» en la seva tasca de deixar clar que Espanya és una «democràcia plena».

En aquest sentit, va avançar que la Marca Espanya haurà de «coadjuvar aquesta tasca de representar Espanya com el que és», així que va apuntarque hi haurà canvis en aquesta oficina, fins i tot possiblement amb un canvi de nom i de responsable, encara que va agraït la feina de l'actual Alt Comissionat, Carlos Espinosa de los Monteros.

«La Marca Espanya no pot continuar com està», va dir, i va subratllar que no és normal que aquest Alt Comissionat es creés «en un limb» sense pressupost, «en condicions atípiques que una administració no va uria d'acceptar». La seva intenció és que sigui un «instrument dotat de recursos, de capacitat i de personal, amb una orientació segurament diferent» a la que tenia quan es va crear.

Així, va posat en valor que el secretari general del Consell d'Europa, Thorbjorn Jagland, va proclamat «alt i clar» que Espanya és un estat de dret i que no tenia «cap dubte de l'actuació de la Justícia espanyola», i va lamentat que «no va transcendit tant com si va gués dit el contrari».

Diferència Bèlgica i Alemanya

Preguntat per la negativa de la Justícia alemanya i belga a entregar a Espanya l'expresident català Carles Puigdemont i altres exconsellers catalans fugits, el ministre va rebutjar «posar en el mateix nivell la Justícia belga i l'alemanya», encara que va deixar clar que respecta les seves decisions encara que hi discrepi.

En el cas d'Alemanya, va dit que «el tribunal va considerar que no va va ver-hi violència en grau suficient per justificar el delicte que se li atribueix», però en el de Bèlgica va reconèixer que «sempre hi ha hagut problemes». De fet, va recordat el cas de la membre d'ETA Natividad Jáuregui, reclamada per delictes de sang que «segueix regentant tranquil·lament un restaurant en una ciutat flamenca» perquè el tribunal va opinar que no hi havia garanties d'un judici just a Espanya. Segurament, va assumir, la Justícia belga té de l'espanyola «una visió diferent a la seva realitat».