16 de setembre de 2018
16.09.2018

L'espera amena fins les 17.14

15.09.2018 | 06:30
L'espera amena fins les 17.14

Els assistents a la manifestació de la Diada a Barcelona se les van empescar ahir de diferents maneres per superar l'espera fins les 17.14 h, moment en què estava prevista la gran onada sonora. Des de primera hora de la tarda, colles castelleres i geganteres, balls de bastons i grups de gralles es van desplegar al llarg de l'avinguda Diagonal de Barcelona per amenitzar la tarda pels assistents. L'Arnau Alcalà, membre dels Castellers de Terrassa, es mostrava orgullós d'actuar a la manifestació «perquè la cultura és un pilar fonamental del país», i va assegurar que «el més important no són els castells que s'aixequen avui, sinó la presència de la colla».

Molts dels assistents havien decidit arribar a mig matí «per gaudir de l'ambient», de manera que colles d'amics i familiars s'havien organitzat per dinar en grup a la ciutat i superar l'espera. «No hem volgut apurar el temps i hem preferit venir abans i dinar en comunió fent un pícnic», va explicar l'Araceli, del Masnou, que va participar a la manifestació amb la família i diversos amics, recordant que «fa anys» que hi va.

Els més experimentats d'altres edicions van anar a la manifestació amb cadires plegables que van instal·lar al mig de la Diagonal tant bon punt la Guàrdia Urbana va tallar el trànsit. La majoria lluïa la samarreta de color corall distribuïda per l'ANC expressament per a la manifestació d'aquest 11 de setembre. Alguns la van comprar el mateix dia a última hora a les diferents parades que l'Assemblea va desplegar arreu de la Diagonal, les quals no donaven a l'abast, i on també triomfaven els altres productes de marxandatge.

Tant va ser l'èxit que, la Maria Rosa, una de les voluntàries de l'ANC, va lamentar que les samarretes de talla adulta s'havien esgotat a mig matí, de manera que diversos assistents es van quedarsense poder adquirir-ne. Com la Carla, de Matadepera, que en volia comprar una per al seu pare però ja va arribar tard, malgrat visitar diverses parades.

D'altra banda, centenars de persones de persones grans i amb mobilitat reduïda van participaer a la manifestació utilitzant els espais d'ombra i cadires habilitades per l'ANC. Com l'Anna Maria, de 87 anys, i la Roser, de 82, veïnes de Cardedeu. Totes dues van agrair la creació d'aquests espais -4 al llarg de tota la manifestació- perquè anys enrere havien de participar a la protesta «de peu, enmig de la gent», fet que reconeixen que «era més cansat». «Fa una pila d'anys que venim a la manifestació, no ens en perdem ni una», afegia l'Anna Maria, mentre observava les colles geganteres i castelleres.

Famílies senceres van assistir novament a la convocatòria amb algunes noves incorporacions. És el cas de la filla de dos anys de la Cira Garcia Tello, de Santa Margarida de Montbui, que esperava amb els seus pares a anar al seu tram. «Ens hem preparat portant el cotxet, menjar, beure i roba còmode», va explicar la mare.

Pancartes internacionals

Entre les indicacions que enguany es van donar als assistents a la manifestació, una era la de portar cartells, banderes o pancartes per «fer sentir la seva veu». I per conscienciar a nivell internacional, molts dels escrits que es van veure eren en anglès. «Freedom», «Repression» o «Dignity», van ser alguns dels mots presents en els escrits. També hi van haver al·legories pictogràfiques a les càrregues policials de l'1-O d'octubre i milers de senyeres i estelades. De fet, el «Yayo Pere» un jubilat de 77 anys i expert patinador, es va acostar al seu tram, a tocar del passeig de Gràcia, vestit de cap a peus amb les «quatre barres». «Com deia Rajoy: els catalans fan coses», va dir en to de befa mentre girava sobre els seus patins.

Manifestants de l'estranger

Enmig de la manifestació, molta gent vinguda de fora va elogiar la capacitat de mobilització per la Diada i el caràcter cívic però també reivindicatiu. «Em feu molta enveja els catalans», va subratllar en Javier Izquierdo, un independentista basc resident a Barcelona que viu el seu primer Onze de Setembre.

A diferència d'altres anys, els estrangers presents en la manifestació semblaven més coneixedors de la realitat catalana. És el cas del Federico Martilli, un argentí de La Plata qui assegura que «la lluita del poble català» desperta simpaties en molts compatriotes seus. «Pensa que fa 200 anys vam tenir un procés d'independència d'Espanya. Sabem el que és», va dir.

En Lluís Cànoves és un català que fa 30 anys se'n va anar a viure a Chicago, i ahir va assistir a la Diada acompanyat de la seva esposa, la Maureen, es trobava en el tram 23 i duia un cartell en què es podia llegir «From Chicago to Catalonia». Els fets de la passada tardor els van fer convèncer que, enguany, la mobilització per la Diada no se la podien perdre. De tot el negatiu, afirmen, però, que les càrregues de l'1-O van posar el focus en Catalunya, i als Estats Units van descobrir una nova realitat. «Ens venia gent a casa i miràvem plegats per TV3 tot el que s'estava emetent aquell dia. Els nostres amics no es podien creure el que estava passant, i menys en un país europeu, i en una ciutat com Barcelona», va relatar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook