13 de setembre de 2018
13.09.2018

El TSJC demana a Fiscalia si ha d'imputar Aragonès, Jové i Salvadó per l'1-O

Els tres haurien de ser investigats per l'alt tribunal per la seva condició d'aforats. El fiscal té cinc dies per posicionar-se sobre aquesta qüestió

14.09.2018 | 06:30

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar ahir a la Fiscalia que es posicioni sobre si ha d'imputar per desobediència al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i els diputats d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, tal com li va demanar el jutge de Barcelona que investiga diversos exalts càrrecs del Govern per l'1-O.

En una providència, el TSJC va donar cinc dies a la Fiscalia perquè emeti un informe amb la seva posició respecte a aquesta qüestió. Els tres haurien de ser investigats per l'alt tribunal donada la seva condició d'aforats com a diputats d'ERC i, en el cas d'Aragonès, vicepresident del Govern. En la seva exposició motivada, el jutge d'instrucció demanava a l'alt tribunal català que investigués Aragonès com a autor o cooperador necessari d'un delicte de desobediència, a causa dels «sòlids indicis» que pesen sobre la seva participació. Sobre l'exsecretari general de vicepresidència Josep Maria Jové, demana que se l'investigui com a autor o cooperador necessari en els delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets. El document detalla, a més, algunes de les converses que vinculen en els preparatius de l'1-O l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó. En el cas de Salvadó, però, el jutge precisa que l'ara diputat d'ERC no va rebre cap de les notificacions del Tribunal Constitucional respecte del procés unilateral a la independència, cosa que «impedeix» considerar l'existència del delicte de desobediència. També descarta que Salvadó tingués intervenció en el delicte de revelació de secrets, ja que no consta que hagués tingut cap participació en la planificació i confecció dels censos utilitzats en el referèndum de l'1-O.


La causa de l'1-O

També sobre l'1 d'octubre, el fiscal va demanar al jutge que encarregui un informe parcial per quantificar el cost que va suposar l'ús d'instal·lacions públiques, com escoles, per a la celebració del referèndum. La Generalitat ha assegurat fins ara en tots els informes remesos al jutge que no ha incorregut en despeses públiques per a la celebració de l'1-O, si bé diversos informes de la Guàrdia Civil quantifiquen aquesta xifra en fins a 3,2 milions d'euros. Sobre uns 6.426 euros que la Generalitat va gastar en viatges a l'estranger, amb els quals la Guàrdia Civil creu que es buscaven formes de finançament per una eventual independència, la defensa va justificar davant el jutge que va complir la llei i va actuar en una operativa «normal» com «altres autonomies». Els viatges investigats van tenir lloc entre l'octubre de 2016 i el gener del 2017 a Irlanda, Flandes, Londres, Noruega, i dos a Eslovènia, tot i que un va ser cancel·lat. Segons la Generalitat, tenien l'objectiu d'accedir a mercats internacionals per millorar el finançament dins de la «normal operativa» com altres autonomies i complint de forma «estricta» la llei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook