La Fiscalia del Tribunal Suprem ultima ja l'escrit d'acusació provisional que haurà de presentar davant la Sala penal d'aquest òrgan una vegada s'obri judici contra els membres de l'exgovern de Carles Puigdemont processats per la seva implicació en el denominat «procés» independentista a Catalunya, i manté en aquest document el delicte de rebel·lió pel qual va optar en la querella que va donar inici a aquest procediment.
Així ho van confirmar ahir fonts del Ministeri Públic, segons va avançar la informació d' El País, que el canvi en la cúpula de la Fiscalia General, amb l'arribada de María José Segarra, no ha comportat noves instruccions per als quatre fiscals adscrits al cas. Així, les mateixes fonts van assenyalar que Javier Zaragoza, Consolo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno previsiblement mantindran en el seu informe que la instrucció realitzada per Llarena es va limitar a confirmar els extrems inclosos en la querella presentada el passat 30 d'octubre pel ja mort José Manuel Maça.
Concretament, en aquesta querella s'acusava incendiàriament a un total de 20 persones, exmembres del Govern, encapçalats per Carles Puigdemont i la Taula del Parlament de Catalunya, de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per fets que engloben tot el període del denominat «procés» -es remunten a novembre del 2015-, que va concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI). D'aquesta manera, l'escrit que prepara la Fiscalia no es dirigirà contra tots ells, especialment després que hagin sortit del país el mateix Puigdemont, cinc dels seus exconsellers i les mandatàries d'ERC i la CUP Marta Rovira i Anna Gabriel, respectivament, que en el cas que tornessin a Espanya serien jutjats en un altre procediment completament diferent.
El que sí que sembla clar és que es mantindrà l'acusació de rebel·lió per als exmandataris que estan a la presó, que han estat processats per aquest delicte per l'instructor de la causa, Pablo Llarena, entre els quals es troba l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
Rebel·lió i sedició
L'article 472 del Codi Penal reconeix com a subjectes del delicte de rebel·lió a aquelles persones que s'alcin «violentament i pública» per declarar la independència d'una part del territori nacional, per suspendre o modificar la Constitució, o per privar el Rei de les seves facultats, entre altres supòsits. Entre 15 i 25 anys de presó és el càstig atribuït a aquest delicte.
Aquesta obligatorietat de veure violència en l'acció dels processaments és la que ha motivat que des d'alguns àmbits jurídics s'hagi plantejat la dificultat que se'ls pugui condemnar per aquest delicte en concret. No obstant això, en tots els escrits presentats per la Fiscalia al llarg de la instrucció de la causa, aquesta violència mai s'ha posat en dubte i, per contra, el Ministeri Públic ha assenyalat la violència de forma reiterada en l'actuació i responsabilitat dels processaments en dues dates concretes: el 20 de setembre de 2017, quan es van realitzar les manifestacions davant de la Conselleria d'Economia, i per fets relacionats amb l'1 d'octubre, quan es va celebrar el referèndum independentista.
En tot cas, a l'acte en què es confirmaven aquests processaments, l'instructor Llarena apuntava també a la possibilitat que els fets poguessin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en què és necessari el requisit de la violència per imputar aquest delicte. També indicava que, en el «cas hipotètic» que no es pogués acreditar que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya, es podria atribuir als processaments el delicte de sedició.
La sedició, per tant, s'atribueix a aquelles persones que s'alcin «públicament i tumultuària» per impedir «per la força o fora de les vies legals» l'aplicació de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic. El Codi Penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta durant el mateix temps per a les persones «constituïdes en autoritat» que hagin «induït, sostingut o dirigit» la sedició.
