03 de setembre de 2018
03.09.2018

Un any de l'inici del xoc amb l'Estat

?Els dies 6 i 7 de setembre de 2017 el Parlament català va aprovar les lleis de Transitorietat Jurídica i del Referèndum de l'1 d'octubre, que havien de servir per a una desconnexió de Catalunya de l'Estat i que van provocar la reacció del Govern de Rajoy

03.09.2018 | 06:30
Un any de l'inici del xoc amb l'Estat

Els dies 6 i 7 de setembre farà un any de l'aprovació de les lleis de la Transitorietat Jurídica i el Referèndum de l'1-O. Dues normatives que el Parlament va aprovar just a l'inici del curs polític 2017-2018, i que havien de servir per desconnectar Catalunya de l'Estat, en cas que el «sí» superés el «no» en el referèndum de l'1-O. Dues jornades maratonianes al Parlament, amb molta tensió –dins i fora l'hemicicle– i incertesa, que van simbolitzar l'inici del xoc amb l'Estat. L'Executiu espanyol de Mariano Rajoy i el Tribunal Constitucional (TC) van actuar d'urgència per aturar l'aplicació de les anomenades lleis de la desconnexió. Per part seva, el Govern de Carles Puigdemont i la majoria parlamentària de JxSí i la CUP van defensar la vigència de les dues normes aprovades a la cambra. La Fiscalia va anunciar de seguida que es querellaria contra tots els membres de l'executiu català pel decret de convocatòria del referèndum. Just a l'inici de la sessió plenària del dia 6, la portaveu parlamentària de JxSí, Marta Rovira, i la de la CUP, Anna Gabriel, van invocar l'article 81.3 del reglament per alterar l'ordre del dia del ple, i incloure-hi la votació de la proposició de la llei del Referèndum. El ple començava amb una tensió que es mantindria tot el dia i la nit. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va haver d'aturar la sessió fins en cinc ocasions al llarg de la jornada per reunir de manera extraordinària la Mesa i la Junta de Portaveus per resoldre les diverses reconsideracions de Cs, PSC i PPC sobre l'aplicació de l'article 81.3 del reglament i pels dictàmens de l'oposició al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). A més, PSC i PPC van presentar recursos d'empara al Tribunal Constitucional (TC). A mig matí, mentrestant, el president del Govern central, Mariano Rajoy, signava un incident d'execució de sentència contra l'admissió a tràmit de la llei de l'1-O. A la tarda la Fiscalia i Vox es querellaven contra els membres de la Mesa que havien aprovat una admissió a tràmit de la llei del Referèndum que Rajoy impugnaria minuts després. A un quart de deu de la nit –set hores més tard del previst– la cambra aprovava la llei de l'1-O amb el vot de JxSí i la CUP, i l'abstenció de CSQP. Cs, PSC i PPC van protestar marxant del ple i negant-se a participar en la votació. A dos quarts d'onze de la nit, el president de la Generalitat signava i promulgava la llei de l'1-O, i el BOPC publicava la norma, que va entrar en vigor un cop el DOGC la va publicar a un quart de dotze de la nit. A dos quarts, Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers van signar el decret de convocatòria de l'1-O. Ja a quarts d'una de la matinada, JxSí i la CUP registraven una petició perquè la Mesa admetés a tràmit la llei de Transitorietat. Poc abans de les dues, el Govern cridava a la participació de l'1-O a través d'un anunci institucional i activava el web oficial del referèndum. El dia 7, JxSí i la CUP van demanar de nou que s'alterés l'ordre del dia per incloure el debat i votació de la llei de Transitorietat, i Forcadell va atendre la demanda. El ple es tornava a encallar per diverses reunions de la Mesa i la Junta per debatre les reconsideracions de l'oposició. Ja de nit, el ple aprovava l'alteració de l'ordre del dia per incloure el debat i la votació de la llei de Transitorietat després de quatre suspensions de la sessió. A tres quarts de deu de la nit, el TC suspenia la llei i la convocatòria del referèndum i a un quart d'una, el Parlament aprovava la llei de Transitorietat, després de gairebé 15 hores més de ple. Els vots de JxSí i la CUP van permetre aprovar la norma que establia el pas de la legalitat espanyola a la catalana. En un altre ordre de coses, Puigdemont va anunciar que no té previst tornar a optar a la Presidència de la Generalitat si en aquest mandat es concreta la independència i es forma un «Govern republicà». «El desig ideal és no haver-me de presentar de president perquè significaria que hem superat positivament aquesta etapa i que hem entrat a la fase de construcció del Govern republicà». El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar que vol commemorar de forma reivindicativa el primer aniversari de l'1 d'octubre, moment fundacional de la república catalana». Torra va anunciar que ell acudirà al seu col·legi electoral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook