Diverses víctimes dels atemptats del 17-A van exigir ahir als polítics que en els actes d'homenatge facin una «treva» i no «manipulin» ni «polititzin» el seu dolor, ja que les van «abandonar» després dels atemptats de l´any passat a Barcelona i Cambrils.

Una supervivent de la Rambla, Ana Cortés, va explicar que moltes víctimes dels atemptats senten l'«abandó» dels polítics i de les administracions, i que han rebut l'atenció necessària gràcies a les víctimes agrupades en la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT). «Ha estat un any duríssim de pors, dolor, solitud i incomprensió» per a ferits, testimonis i familiars, va lamentar, alhora que va insistir a visibilitzar els afectats per evitar que tornin a ser oblidats després de la commemoració del primer aniversari.

En nom de les víctimes, el coordinador de la UAVAT, Roberto Manrique, va exigir que els actes institucionals d´avui siguin un homenatge a les víctimes i que la classe política «no utilitzi el dolor aliè per fer política». També va exigir al Govern que modifiqui el termini d'admetre sol·licituds per ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, que finalitza avui, ja que els seus drets no haurien de prescriure al cap d'un any de l'atemptat. «Com expliques a algú que els seus drets caduquen a l'any? Si la majoria de víctimes estem exigint que no prescriguin els atemptats terroristes, passin els anys que passin, com és possible que hàgim de permetre que prescriguin els drets de les víctimes?», es va preguntar.

L´assessor va llegir una carta enviada per Javier, el pare d'un menor de Rubí assassinat el 17-A, en la qual demana que «l'aniversari del 17-A ha de ser un dia per a les víctimes i les seves famílies. De respecte cap a ells i el seu dolor. Que puguin anar a la Rambla a recordar les seves pèrdues i dipositar flors i el que necessitin en el seu honor, sense polítics, sense periodistes, sense tafaners. Com a molt, amb els cossos de seguretat i equips d'emergències. Ha de ser un acte de respecte i consideració».

A l´acte hi va assistir Rosa Lluch, filla de l'assassinat per ETA Ernest Lluch, i una víctima de l'atemptat contra la revista El Papus, i també van explicar la seva experiència un ferit en l'atemptat de Cambrils, Ruben Iñazú, amb la seva parella i testimoni presencial, Núria Figueras. «Les víctimes de Cambrils, fins que va aparèixer la UAVAT, hem estat víctimes de segona», va lamentar Figueras, i va criticar la falta d'empatia de la treballadora social del Ministeri de l'Interior que la va atendre després de l'atemptat.

«Com ninots trencats»

Ana Cortés va lamentar la incomprensió que es troben les persones que van viure els atemptats i no van tenir ferides físiques: «Sí que tinc ferides, ferides internes que no es veuen». Va explicar que estava al costat de la font de Canaletes quan va passar la furgoneta de l'atemptat de la Rambla a mig metre d'ella: «La gent volava, com ninots trencats, hi havia sang, hi havia gent morta», va rememorar, i els Mossos d´Esquadra van fer que es protegissin.

A ella li va tocar anar al Metro, des d'on va sortir corrent quan els van comunicar que podia haver-hi una bomba i van reobrir les portes: «Segueixo tenint por i atacs d'ansietat constantment. Quan veig un grup de gent al carrer, gent que surt cor­rent o crida. Però segueixo lluitant».

«Ens sentim enganyats»

Cortés va reclamar als polítics, «aquests que ara es barallen per fer-se la foto amb nosaltres», que no s'oblidin dels afectats després d´avui: «L'única ajuda que hem rebut ha sigut la de les forces de seguretat, els equips d'emergències, la Creu Roja, els Bombers, el 061, la UAVAT i altres víctimes, que es deixen la pell per nosaltres. Ens sentim enganyats, abandonats, incompresos i tristos, però molt units i amb moltes ganes de recuperar les nostres vides», va apuntar.

«Ara que estem en boca de tots, només espero que siguem els últims i que les autoritats no s'oblidin de nosaltres, perquè després de la foto seguirem tenint necessitats. Se­nyors polítics: és el moment d'evitar que això es repeteixi, que no es ­manipuli el dolor de les víctimes i que no es polititzi el dolor», va exclamar. Segons Cortès, l'única administració que els ha ajudat ha estat l'Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, que «va despertar de la seva letargia tard, però ho va fer».

Crítiques al Govern per desatenció

Manrique va ser molt crític amb la desatenció per part del Govern. Va posar com a exemple que l'oficina d'atenció a les víctimes només va estar oberta del 22 al 29 d'agost, i no durant tot aquest any. També va indicar que la Generalitat no va fer res, però va al·legar que durant la major part d'aquest període va estar intervinguda i la seva màxima responsable era l´exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría, que, segons va dir, no es va posar en contacte amb cap de les víctimes.