06 de agost de 2018
06.08.2018

Junqueras i Romeva auguren que el seu judici no serà «just» i fan una crida al «civisme»

? Jordi Sànchez diu que hi ha hagut «més violència en un cap de setmana de vaga de taxistes que en tot el procés», i assegura que s'haurien de retirar els delictes de rebel·lió i sedició

07.08.2018 | 06:30
Junqueras (centre), amb Romeva i Turull, l´any passat durant la presentació de les urnes de l´1-O.

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Roneva van lamentar que no tindran un judici just i van demanar als ciutadans «actitud cívica» passi el que passi, en un article publicat ahir a La Vanguardia i recollit per Europa Press.

Auguren que la tardor, quan previsiblement se celebrarà el seu judici, seran «uns dies difícils», per aquest motiu reclamen transformar la indignació en coratge i perseverança per no defallir.

«Avui ens sentim més forts que mai», comencen el seu escrit tots dos dirigents, que lamenten no comptar amb una instrucció justa, i preveuen no tenir un judici just.

«Estem acusats d'uns delictes que no hem comès basats en una violència que no ha existit», observen, i auguren un judici polític.

Al seu judici, es tracta d'una vergonya democràtica en un marc general d'innovació de drets i llibertats a Espanya».

«Passi el que passi aquesta tardor, demanem a tots sempre una actitud cívica. No deixeu que el rancor s'apoderi de vosaltres per injust que pugui ser», diuen.

I subratllen: «No permeteu que el ressentiment contra aquells que ens volen a la presó guiï els vostres passos. Seran uns dies difícils. I heu de mantenir-vos forts i units».

Accepten que «si el preu de la llibertat és una llarga presó», ho assumiran, convençuts que cada dia privats de llibertat és i serà una vergonya per qui pretengui homologar-se a una democràcia de primera.

El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sánchez, va tornar a rebutjar els delictes que se li imputen i pels quals està en presó provisional, especialment tots aquells que fan referència a actes violents.

En una entrevista a Eldiario.es, el dirigent independentista i expresident de l'ANC manté que si la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol ser «coherent i deontològicament honesta amb la seva funció» hauria de retirar el càrrec de rebel·lió contra els encausats per l'1-O.

«I no solament amb el delicte de rebel·lió, també amb el de sedició. Mirin, hi ha hagut més violència en la vaga dels taxistes en un cap de setmana que en tot el procés. Inclòs l'1 d'octubre, on l'única violència va ser per part de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola», va sentenciar, recordant així els incidents que s'han enregistrat durant els dies de la mobilització dels taxistes per la regulació de les VTC.

A l'entrevista, Sánchez reflexiona sobre el tractament dels delictes que se'ls imputen i demana «preguntar-se per quin motiu el dia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans anul·li la causa i deixi a Espanya i el prestigi del seu màxim tribunal pel terra, els fiscals i magistrats que han intervingut en la causa no hauran d'assumir cap responsabilitat».


Una sala especial

Una sala especial del Tribunal Suprem coneguda com la Sala del 61, famosa per dictar la il·legalització de Batasuna, després d'un temps de letargia i presidida per Carlos Lesmes, torna a cobrar protagonisme i es reuneix al setembre per resoldre les peticions de recusació dels jutges en la causa del «procés».

El seu nom prové de l'article 61 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que recull la seva creació, i durant un temps va estar en el focus mediàtic per acordar, el mes de març de 2003, la il·legalització i dissolució d'HB-EH-Batasuna i pronunciar-se sobre les posteriors organitzacions de l'esquerra abertzale, com Sortu. Però, a més, entre les seves competències figura la d'estudiar, com diu la pròpia llei, «els incidents de recusació del president del Tribunal Suprem o dels presidents de Sala, o de més de dos magistrats d'una Sala».

Ara i amb la crisi secessionista com a teló de fons, aquesta Sala tornarà a reunir-se per decidir sobre els expedients de recusació que planegen sobre els magistrats encarregats d'enjudiciar a la cúpula del «procés», entre ells Manuel Marchena, president de la sala penal del Suprem, i de la que enjudiciarà els fets.

En concret, hi ha sis peticions de recusació. Entre les individuals i les conjuntes, les han demanat els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Lluis Puig, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí, l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el diputat Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema