El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, s'ha mostrat convençut que "no farà falta" que el president català, Quim Torra, es plantegi dimitir, perquè haurà majoria suficient per aprovar els pròxims pressupostos de la Generalitat.

En una entrevista amb Efe, Aragonès ha avançat que preveu presentar el projecte de llei de pressupostos per a 2019 "al llarg del mes d'octubre" amb la finalitat d'aprovar-lo al Parlament "abans de final d'any".

Després que Torra hagi obert la porta a especulacions sobre un possible avançament electoral advertint que "els governs acostumen a dimitir si els seus pressupostos no són aprovats", Aragonès ha evitat situar-se en aquest escenari: "Les reflexions del president sempre són interessants, però jo crec que no farà falta que s'ho arribi a plantejar, perquè tindrem pressupostos aprovats pel Parlament, segur".

"Estic convençut que els pressupostos s'aprovaran, perquè el Parlament estarà a l'altura de la responsabilitat i el Govern, també", ha afirmat Aragonès, que ha afegit: "Plantejar-se a dia d'avui què passaria en cas que no pogués haver un suport parlamentari seria massa prematur per la meva part".

De moment, Aragonès no veu motius per avançar les eleccions, perquè ja hi ha una majoria independentista al Parlament: "Unes noves eleccions en el millor dels casos ens tornarien a donar una majoria independentista que ja tenim. Jo no el veig el sentit".

Aragonès ha garantit que el projecte pressupostari del Govern tindrà "un contingut ambiciós" i donarà continuïtat a les iniciatives de "transformació de les polítiques públiques en l'àmbit social que s'han dut a terme en els últims mesos i anys", pel que podrà recollir, segons el seu parer, suports fins i tot més enllà de la CUP.

Segons Aragonès, si les forces parlamentàries "s'abstreuen de posicionaments tàctics o electorals, aquests pressupostos haurien de ser aprovats per una amplíssima majoria".

Per teixir aquest "ampli consens", ha dit que li "agradaria" començar per "aquelles forces polítiques que van permetre la investidura", en al·lusió a la CUP, encara que "el contingut dels pressupostos permetrà anar molt més enllà, i nosaltres ens dirigirem a tot l'arc parlamentari", ha remarcat.

Preguntat per si els comuns o el PSC poden ser socis alternatius per negociar aquest pressupost, ha comentat que "no és una qüestió de sigles, sinó de contingut dels pressupostos", i ha destacat que "moltes forces polítiques coincideixen amb el Govern en que és necessari incrementar els recursos" en l'àmbit social.

La Generalitat rebrà l'any que ve un total de 20.157 milions d'euros pels ingressos del model de finançament, un 5 % més, però haurà d'ajustar els seus pressupostos al límit de dèficit establert per l'anterior Govern, el 0,1 % del PIB, que Aragonès considera "insuficient".

"Bona part de l'increment rebut a través del model de finançament s'ho menja la reducció del dèficit", ha lamentat.

A la pregunta de si el Govern garantirà en els pressupostos el pagament del 10 % de la paga extra del 2013, que estava previst abonar ja aquest any, Aragonès ha comentat que "tot dependrà del marge de despesa que tinguem".

Quant a l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que tornarà a ser de gestió pública a partir de l'1 de gener, ha explicat que la Intervenció de la Generalitat està "parlant" amb la de l'Estat, la IGAE, i amb Eurostat, sobre l'impacte en el dèficit de la reversió d'aquesta privatització.

La privatització de la gestió d'ATLL va servir el 2012 a la Generalitat per reduir el dèficit d'aquell any en uns 1.000 milions d'euros, i com el TSJC va declarar nul aquell procediment ara ha de decidir-se a quin exercici s'imputen aquests 1.000 milions.

"Com es refereix a una anul·lació del 2012, una opció és que s'imputi a aquell any", ha assegurat Aragonès, que no ha revelat quina quantitat pot rebre Acciona, l'empresa concessionària, que va assegurar que, d'entrada, hauria de rebre 308 milions.

"Jo no tindria en compte xifres anteriors que ha expressat la concessionària o algunes que s'havien estimat quan el que es debatia era si la Generalitat resolia per voluntat pròpia (la concessió) i no per sentència judicial", ha assegurat el conseller, que ha recordat que "una opció" és que la indemnització a Acciona es cobreixi mitjançant un préstec de l'Agència Catalana de l'Aigua al nou ens.