El jutge Pablo Llarena va rebutjar el lliurament de l'expresident Carles Puigdemont pel sol delicte de malversació com va decidir el tribunal alemany de Schleswig-Holstein, durament criticat per ell i per la Fiscalia per la seva «falta de compromís» i «indeguda intromissió» en la justícia espanyola. Llarena respon així a la decisió de l'Audiència alemanya que fa una setmana va resoldre a favor de la seva extradició per malversació però no per rebel·lió, i, a més, retira l'ordre europea i internacional de detenció que pesava contra Puigdemont, fet que significa que tindrà plena llibertat de moviments a l'estranger.

Però no podrà tornar a Espanya ja que seria automàticament arrestat -en estar vigent l'ordre de detenció nacional- fins a passats 20 anys, el que triga a prescriure el delicte de rebel·lió.

El jutge també retira les ordres europees i internacionals de detenció contra els exconsellers a l'estranger Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret a més de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Amb tot, aquestes ordres es poden reactivar en el futur i, fins i tot, dictar-ne d'altres de noves.

El jutge Llarena va optar per aquesta decisió en considerar que les negatives de Bèlgica i Alemanya a extradir els fugats per rebel·lió, que és la base sobre la que se sosté tot el procediment, «deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament».

En la seva interlocutòria, el jutge va denunciar «la falta de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein» amb «uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol». Llarena va considerar que aquest tribunal no tenia cap capacitat normativa ni legalment ni materialment per anticipar un futur enjudiciament dels fets i abordar les intencions que van poder guiar Puigdemont, la versió del qual -afegeix el jutge- arriba a ser considerada pels jutges alemanys com una prova definitiva, sense confrontar-la ni amb la resta de proves ni amb les acusacions del procediment.

El magistrat va destacar, a més, que l'Audiència alemanya estava obligada a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix que perquè aquesta sigui vinculant ha de fer-la Alemanya ja que si l'hagués fet Espanya seria purament consultiva.

També va argumentar al respecte els dubtes interpretatius del tribunal alemany, la posició sempre favorable de la Fiscalia d'aquest país a cursar l'extradició pels dos delictes i la impossibilitat del Tribunal Suprem espanyol de recórrer la decisió de les autoritats judicials alemanyes davant cap instància. Es dona el cas que la decisió de Llarena es va produir el mateix dia en què la Fiscalia del Suprem s'havia oposat a la posada en llibertat dels presos preventius del «procés» en un escrit en el qual aprofita per criticar la «indeguda intromissió» de l'Audiència alemanya en la jurisdicció espanyola.

Amb això, la Fiscalia va fer pinya amb l'actuació de Llarena i va assegurar que la decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein suposa un incompliment del marc jurídic europeu i no pot condicionar «la major o menor rellevància penal dels fets» ni la seva qualificació jurídica, doncs aquesta és competència dels tribunals espanyols.

L'advocat alemany de l'expresident Carles Puigdemont, Wolfgang Schomburg, va celebrar la retirada de l'euroordre, que considera un «èxit» i una conseqüència «lògica» de la seva feina els últims mesos. Schomburg va defensar que el seu client «sempre va actuar pacíficament» i mai hauria estat condemnat a Alemanya per rebel·lió.