Milers de persones -110.000 segons la Guàrdia Urbana, 200.000 segons els organitzadors- es van manifestar ahir a Barcelona amb el lema «Ni presó ni exili, us volem a casa» per exigir la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels polítics fugits a l'estranger.

Convocada per l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació Catalana de Drets Civils (ACDC), que agrupa els familiars dels polítics presos i fugits, la manifestació va arrencar a un quart de vuit del vespre de la confluència del carrer Tarragona amb Diputació i va acabar davant l'antiga presó Model.

En la manifestació va participar en primera línia el president de la Generalitat, Quim Torra, que va exigir la llibertat dels «presos polítics» davant la «indecència» de la justícia espanyola. Torra va denunciar «el relat fictici amb el qual l'Estat ha estat construint una rebel·lió que no va existir i que va saltar pels aires dijous passat».

«Estem aquí una altra vegada i sortirem les vegades que facin falta per reclamar una i una altra vegada que els nostres presos polítics estiguin lliures, que els nostres exiliats tornin a casa i que el dret d'autodeterminació de Catalunya no sigui criminalitzat», va sostenir.

«Guanyarem perquè hem guanyat a Europa, seguirem a Escòcia, a Bèlgica i a Suïssa», va recalcar el president català, qui va criticar que «quatre països d'Europa estan jutjant d'una manera determinada i Espanya pretén fer-ho d'una altra».

«Qui té un problema?», es va preguntar Torra, que va recalcar: «Sortirem els dies que faci falta fins que siguin lliures i el nostre poble també», va concloure el president, que va encapçalar la manifestació al costat de familiars dels presos i fugits, la dona de Puigdemont, Marcela Topor, el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, Artur Mas i els líders d'ANC i Òmnium.

Els manifestants, amb banderes independentistes i vestits de color groc, van desfilar en to reivindicatiu cantant lemes com «No us volem a prop, us volem a casa»; «L'1-O no s'oblida»; «Llibertat presos polítics»; «Som República»; «Llarena a la presó»; i «Ni un pas enrere». El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, va exigir la llibertat dels presos, ara de manera «més contundent», va indicar, després del «mastegot sonor» que creu que la justícia alemanya va propiciar al jutge Pablo Llarena.

La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, va assenyalar que «queda clar que el relat de la Justícia espanyola s'ha desfet com un terròs de sucre», mentre que la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va considerar que «cada vegada és més clar com cau el relat fictici que ha creat Llarena».

La portaveu dels comuns, Elisenda Alemany, va demanar al Govern que «faci els deures» i «emplaci la Fiscalia a retirar unes acusacions que ja no se sostenen». La diputada de la CUP Maria Sirvent va demanar recordar que «l'objectiu polític» pel qual els dirigents independentistes han estat «represaliats» és «l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'exercici irrenunciable de la independència».

Davant l'antiga presó Model, on va acabar la manifestació, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, van demanar al Govern de Pedro Sánchez que insti la Fiscalia a retirar càrrecs i a «alliberar els ostatges polítics».

Paluzie va exigir la «llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats», i després de qualificar de «victòria judicial internacional» que Alemanya hagi «reafirmat que no hi ha rebel·lió ni sedició», va acusar Llarena d'«inventar-se un delicte». «Si els delictes són falsos i inventats, què fan a la presó? Exigim la seva llibertat immediata i retirada dels càrrecs. Són ostatges», va afirmar.

Marcel Mauri va llançar un «missatge» al Govern central: «No mirin per cap a un altre costat, no creguin que l'acostament ens serveix. Només ens val la seva llibertat». I va finalitzar llegint una carta de Jordi Cuixart des de la presó, en la qual subratlla la importància d'«enfortir la unitat des de la lleialtat i la confiança, i no oblidar que en la transversalitat hi ha la riquesa del sobiranisme».

La carta i la reacció

La carta i la reaccióLa resta de dirigents presos van fer arribar també unes paraules als concentrats a través d'una carta que va llegir Laura Turull, filla de l'exconseller Jordi Turull. En l'escrit, els empresonats assenyalen que «el diàleg entre les parts és l'única eina per a la resolució de conflictes polítics», i reafirmen la seva innocència. Meritxell Lluís, parella de l'exconseller Josep Rull, en nom dels familiars, va condemnar la que considera «una injustícia sense precedents que només respon a set de venjança».

Per la seva part, els polítics sobiranistes presos i els fugits van agrair a través dels seus comptes de Twitter les mostres de suport rebudes a la manifestació de Barcelona i es van comprometre a «seguir lluitant per la llibertat».

Els Comitès de Defensa de la República (CDRs) van ocupar l'antiga presó Model de Barcelona, una hora abans de la manifestació. Planejaven passar la nit a la Model i van preparar un sopar popular al pati interior. Els concentrats exigien «l'alliberament dels empresonats i la implementació de la República»