Biòlegs de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han descobert que l'aigua del mar és rica en esperma de meduses i ha confirmat que almenys el 85% dels microorganismes que viuen al mar encara són desconeguts.

L'estudi, que publica la revista "Scientífic Reports", també ha identificat un nou grup d'urocordats, uns animals que normalment estan fixats al fons marí i que solen confondre's amb les anemones.

La investigació s'emmarca dins del projecte europeu Biomarker, que té la finalitat d'estudiar la diversitat dels organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, organismes cel·lulars amb el nucli diferenciat.

Per fer la investigació, els biòlegs han analitzat columnes d'aigua i sediments d'ambients amb oxigen i sense oxigen a sis punts de mostreig repartits per la costa europea: Oslo (Noruega), Roscoff (França), Gijón i Blanes (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Varna (Bulgària).

Les mostres d'aigua les van filtrar per separar els microorganismes en funció de la mida i van extreure el material genètic per després seqüenciar-lo.

En el seu treball, els investigadors van observar un elevat percentatge de material genètic en la fracció filtrada més petita.

Segons els investigadors, tenint en compte que algunes gàmetes animals són molt petits, el fet més probable és que el material genètic procedeixi de l'esperma d'alguns metazoos amb fecundació externa, sobretot ctenòfors (animals semblants a les meduses) i cnidaris (meduses).

La proporció del material genètic de l'esperma és especialment abundant (un 33%) en les mostres amb absència d'oxigen.

Donada la seva abundància, els científics apunten que l'esperma podria tenir un paper rellevant com a font d'aliment per a microorganismes i zooplàncton, i que, per tant, tindria un impacte notable en les xarxes tròfiques marines, que fins avui havia passat desapercebut.

"Els ecòlegs hem de plantejar-nos seriosament el paper que juga l'esperma com a font de nutrients a la xarxa tròfica, especialment en períodes de fresi, en els quals els gàmetes són alliberats al medi en quantitats ingents", ha dit l'investigador de l'ICM-CSIC Javier del Campo.

D'altra banda, en totes les mostres van trobar grans quantitats del gen 18S, omnipresent en les cèl·lules eucariotes i que normalment s'utilitza per identificar-les, com si fos un codi de barres.

En estudiar el material genètic, van observar que una gran part del gen 18S pertanyia a organismes no identificats, i van descobrir un nou grup d'urocordats.

La troballa ha confirmat el que ja havien apuntat altres estudis: encara que hi ha més d'1,5 milions d'espècies animals descrites, es calcula que hi ha almenys 8,5 milions més sense identificar.

L'investigador de l'IBE i professor de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) Iñaki Ruiz-Trillo ha explicat que desconeixen la major part de la diversitat animal però que fonamentalment són animals microscòpics, coneguts amb el nom de micrometazoos.

"Els resultats posen de manifest que els biòlegs encara tenim molta feina per fer per entendre la diversitat animal marina", ha reconegut Ruiz-Trillo.