El jutge que instrueix la causa oberta pel «procés», Pablo Llarena, va comunicar a la Mesa del Parlament la suspensió de càrrec públic dels cinc diputats catalans que estan en presó preventiva així com de l'expresident Carles Puigdemont, fugit a Alemanya, tot ells processats per rebel·lió.Ho va fer en virtut de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que preveu que un cop el processament sigui ferm i es decreti la presó preventiva per un delicte relacionat «amb bandes armades o individus terroristes o rebels», aquell processat que ostenti un càrrec públic quedarà «automàticament suspès» en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó. Aquesta mesura afecta els cinc diputats autonòmics a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez), igual que a Puigdemont, però no l'exconseller fugat a Bèlgica, Antoni Comín, que té pendent el seu recurs a l'acte de processament. Llarena considera «obligat» comunicar al Parlament que els sis diputats processats «han quedat suspesos en les funcions i càrrecs públics que estaven desenvolupant i que ha de procedir la Mesa a adoptar les mesures necessàries per a la plena efectivitat a la previsió legal», si bé el jutge no adverteix en el seu escrit la cambra catalana en cas d'incomplir aquest dictamen.

Mesura automàtica

L'instructor explica que la mesura de suspensió és automàtica i deixa al Parlament la possibilitat que els processats suspesos poden ser substituïts temporalment per altres integrants de les seves candidatures. En el seu acte de conclusió de sumari, el jutge assenyala que l'esmentat article configura «una mesura cautelar de naturalesa pública i extraordinària» que persegueix «preservar l'ordre constitucional». I afegeix: «Impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de forma greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, en els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'acompliment d'una funció publica de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat».

Amb tot, recorda que es tracta d'una mesura provisional, que quedaria sense efecte en cas que no se'ls acusés de rebel·lió o quedessin en llibertat provisional, cosa que suposaria la immediata reactivació dels seus drets. Llarena va decidir concloure la investigació de la causa del «procés» sense esperar dos informes que va encarregar al juny al Ministeri d'Hisenda i va reclamar de nou aquest mes recordant la seva «urgència», un d'ells sobre la intervenció dels comptes de la Generalitat.

«Una nova vulneració de drets»

El Govern va denunciar ahir que la suspensió de sis diputats decretada pel jutge Pablo Llarena, entre ells l'expresident Carles Puigdemont, pretén «alterar majories» al Parlament, mentre que el grup de JxCat va demanar que sigui la Cambra qui decideixi si aplica aquesta suspensió.

Fonts de l'executiu català consultades per Efe posteriorment van indicar que veuen aquesta decisió de Llarena com «una nova vulneració dels drets dels diputats» afectats. Les mateixes fonts han subratllat a més que només demostra que «no es respecta el resultat de 21-D», eleccions en les quals els sobiranistes van obtenir majoria absoluta al Parlament. De la seva banda, Puigdemont, a través de Twitter des d'Alemanya, va alertar que el vot dels ciutadans està sent «trencat per una justícia que continua fent política». Des dels grups parlamentaris sobiranistes, JxCat ha defensat que el ple del Parlament és qui ha de «decidir» si suspèn de càrrec públic Puigdemont i els cinc altres diputats catalans, i ha deixat clar que «en cap cas» el seu grup demanarà als seus parlamentaris que «renunciïn». La CUP també va demanar mantenir «intactes» els drets dels diputats afectats, mentre que ERC no ha volgut pronunciar-se encara sobre si acceptarà o no l'esmentada suspensió, però ha considerat «impropi en una democràcia» que un jutge pugui suspendre un parlamentari. D´altra banda, els líders independentistes presos que quedaven a Madrid, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull van arribar a la presó de Zuera, a la província de Saragossa