Un nou informe remès al Tribunal Suprem eleva l'acusació de malversació contra els 14 membres del Govern cessat en estimar en més de 900.000 euros la despesa en l'ús dels més de 2.000 edificis que es van utilitzar per celebrar el referèndum del passat 1 d'octubre.

L'informe, a què va tenir accés Efe, determina la despesa potencial dels 2.259 immobles cedits o habilitats per diferents òrgans administratius a càrrec dels processats per a la materialització de les votacions de l'1-O.

Va ser elaborat per la Societat Mercantil Estatal de gestió Immobiliària i Patrimoni (Segipsa), una empresa estatal pertanyent a la Direcció General de Patrimoni de l'Estat, en col·laboració amb Ibertasa.

La majoria dels locals són col·legis, dependents de la Conselleria d'Educació, però aquell dia també es van utilitzar oficines, sales recreatives, sanitàries, religioses i fins i tot habitatges per portar a terme la votació, segons recull l'informe, datat el passat 18 de juny i elaborat a petició de la Fiscalia.

En concret, els pèrits han avaluat 2.259 locals d'una llista elaborada pels Mossos d'Esquadra, si bé existeixen altres 38 immobles que no s'han localitzat i que, per tant, no s'han inclòs a l'estudi.

D'aquesta forma, el valor d'ús global, és a dir, el lloguer teòric dels més de dos mil locals, podria ascendir a 900.906,7 euros al dia, segons conclou l'informe.

Per a assolir aquesta xifra, els pèrits s'han guiat per «criteris i metodologies establerts en les normes tècniques de valoració i el quadre marc de valors de terra i de les construccions per determinar el valor cadastral dels béns immobles».

Acusació contra el Govern cessat

Aquest nou informe apuntala encara més l'acusació de malversació contra el Govern cessat i se suma a l'anterior elaborat per la Guàrdia Civil que va elevar a 3,2 milions d'euros la malversació presumptament comesa pel Govern cessat per sufragar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

La Guàrdia Civil va apuntar que «la Generalitat va abonar la quantitat de 1.688.188,05 euros i té pendent d'abonament 1,604.848,50 euros, ascendint la suma total destinada al referèndum de l'1-O a 3.269.236 euros».

De fet els 14 membres del Govern de la Generalitat cessat, inclòs Carles Puigdemont, van dipositar ahir al Tribunal Suprem (TS) la fiança de 2,1 milions d'euros que els va imposar el jutge Pablo Llarena en concepte de responsabilitat civil, en aconseguir els diners procedents de les entitats independentistes ANC i Òmnium Cultural.