El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret de preus públics universitaris per al curs 2018-2019 d’acord amb la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). El decret fixa els mateixos preus públics i les mateixes rebaixes per accedir als estudis universitaris que el curs present, de manera que les taxes universitàries a Catalunya se situen entre les més cares d'Espanya i d'Europa.

Per sisè curs consecutiu, a Catalunya no s’aplicarà cap actualització al preu dels crèdits de la primera matrícula per a les rendes més baixes i en el cas dels estudiants del tram 0 de renda, que correspon als becaris de règim general del Ministeri, continuaran tenint la gratuïtat total dels estudis de grau.

La universitat catalana, a la cua en finançament públic

Entre el 2009 i el 2015, el finançament públic de les universitats catalanes va passar de representar el 73% del total dels ingressos al 60%. Les retallades es van intentar recuperar amb un augment de taxes, del 68%, que va compensar només parcialment la caiguda d'ingressos públics que en tot aquest període va ser del 32%. Així, el finançament global dels centres universitaris ha patit una davallada del 17% els anys de la crisi. Amb aquestes dades, les universitats públiques catalanes s'han situat entre les que reben menys finançament públic d'Europa. Catalunya només inverteix més que Grècia, Letònia o Irlanda i en canvi, les taxes que paguen els estudiants superen la mitjana europea i espanyola i només es veuen superades per les que abonen les famílies al Regne Unit.

Si es tenen en compte les taxes universitàries que paguen els alumnes, Catalunya se situa, de lluny i a més distància que el 2009, com la comunitat autònoma amb les matrícules més altes, amb 2.131 euros per estudiant, un 50,4% per sobre de la mitjana espanyola, que es fixa en 1.412 euros, i equivalent a 2,55 cops el mínim, que es dona a Galícia, on els estudiants paguen de mitjana, 832 euros.

Amb aquestes dades, Catalunya és la tercera comunitat, on l'estudiant fa un esforç més gran per pagar les taxes, si es comparen el preu de les matrícules i el PIB. Per sobre, només hi destaca la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. El 2009 Catalunya estava en la 9a posició.

L'informe de l'Observatori del Sistema Universitari també recalca que Catalunya està per sota de la mitjana del finançament públic, tant de l'OCDE com de la Unió Europea. Pel que fa a la despesa en universitats en funció del PIB, espanya se situa com al sisè país, de 28, en menys despesa. Només Eslovènia, Eslovàquia, Itàlia, Hongria i Luxemburg. En aquest context, Catalunya se situaria entre Hongria i Itàlia, amb la xifra més baixa dels 29 estats.

Pel que fa a l'estructura dels ingressos de les universitats públiques, mentre que Espanya se situa per sota de la mitjana de l'OCDE, per sobre només de 3 països de la Unió Europea (Itàlia, Portugal i Regne Unit), Catalunya encara aconseguiria una posició pitjor, per sota d'Itàlia i Portugal.