La consellera de la Presidència de la Generalitat, Elsa Artadi, ha promès crear una oficina adscrita al seu departament que impulsi la reforma horària des del Govern de manera transversal i en col·laboració amb les conselleries, com preveia el Pacte per a la Reforma Horària que el Govern va signar fa un any amb entitats i institucions.

Ho va anunciar ahir en inaugurar la V Setmana dels Horaris, on ha expressat el compromís total de l'executiu, encara que no ha especificat dates per a la seva creació: «Hem d'aplicar el que es va signar en el Pacte per a la Reforma Horària fa un any».

Va dir que el Govern ja ha començat a donar passos, com el que ella ja ha anunciat aquesta setmana: avançar el Consell Executiu de cada dimarts a les 9.30 perquè la roda de premsa posterior no s'allargui més enllà de les 14.00, i s'implantaran més mesures en el futur.

«Buscar la qualitat de vida dels ciutadans ha d'estar al centre de les polítiques públiques», segons Artadi, que considera imprescindible que l'administració pública se sumi al que va començar sent una demanda ciutadana el 2014, quan persones i entitats van crear la Iniciativa per a la Reforma Horària.

Artadi va donar un exemple de què ha de millorar: «No estem acabant de gestionar bé la qüestió de la hiperconnectivitat, i les dones som les que més ho patim, per fatal igualtat de gènere».

En declaracions als periodistes, un dels impulsors de la iniciativa, que es va dissoldre l'any passat després de la signatura del Pacte, Fabian Mohedano, s'ha mostrat satisfet amb l'anunci d'Artadi, a la qual considera compromesa amb aquest objectiu: «Es nota que ha viscut fora i és conscient de la importància d'equiparar els horaris a la resta d'Europa».

Un any després del pacte

Signat per més de cent entitats i institucions al juliol del 2017, el Pacte per a la Reforma Horària va establir que la Generalitat havia de crear una estructura governamental amb una oficina i un consell assessor per assegurar un canvi d'horaris en la societat catalana, amb el 2025 com a horitzó. Entre les mesures figuraven la recuperació de la diferència horària en relació amb la resta d'Europa, el foment d'una cultura del temps més eficient i flexible, una reducció de les jornades laborals.