La Guàrdia Civil va acreditar en un nou informe sobre la presumpta malversació de fons públics per al referèndum de l'1 d'octubre que la Generalitat va comprometre 3,26 milions d'euros, dels quals han pagat ja 1,588 milions i té pendent d'abonament un total d'1,66 milions.

Aquesta xifra suposa 1,3 milions d'euros més dels acreditats pels investigadors a l'abril, ja que s'inclouen les despeses de rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb la finalitat d'albergar el centre d'atenció telefònica del referèndum.

El citat informe, al qual ha tingut accés Europa Press, va ser enviat per l'institut armat el passat 11 de maig al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i aquest, al seu torn, el va remetre el 21 de maig al Tribunal Suprem, ja que en tots dos estan obertes causes que investiguen els diners públics gastats pel Govern per al referèndum.

Encara que en anteriors informes de la Guàrdia Civil ja aportava una xifra aproximada de quant hauria suposat la malversació, en aquest document més recent els investigadors exposen les xifres que es van dedicar a sufragar la campanya i el referèndum en si departament per departament del Govern que va presidir Carles Puigdemont.

Per comptabilitzar els serveis sol·licitats per la Generalitat i duts a terme per les diferents societats requerides, la Benemèrita ha tingut en compte per fer els càlculs només les despeses del Govern i no el del grup parlamentari de JxSí, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o MN2S Management.

Segons explica l'informe, «el pla no és individual, sinó que ha respost una estratègia conjunta perfectament dissenyada consensuada pel llavors president i els seus consellers i que va acabar per definir-se després de l'acord del 6 de setembre del 2017 pel qual el Govern va garantir el referèndum, assumint de manera col·legiada o a través dels diferents departaments les contractacions, l'aprovació de la despesa i les accions político-administratives necessàries per a la seva execució i on es va reflectir textualment que les decisions i actuacions serien preses de forma col·lectiva.