El 155 ha deixat d'estar vigent de manera automàtica després que el Govern de Quim Torra hagi pres possessió aquest migdia. S'ha aplicat durant 7 mesos i 5 dies. Tal i com constava a l'acord assolit al Senat entre PP, Cs i PSOE, aquest article constitucional que s'ha activat per primer cop a l'Estat s'havia d'aixecar automàticament un cop prengués possessió un nou govern a Catalunya, tot i la petició de Cs d'estendre'l. Tot i això, es manté la incògnita sobre si també s'aixecarà el control financer de la Generalitat -previ al 155- i aquesta serà una de les primeres decisions que haurà de prendre el nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
El 155 es va aplicar a Catalunya un dia després de la declaració d'independència al Parlament del 27 d'octubre, quan el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el cessament en ple del Govern, la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre i les mesures en aplicació. La seva aplicació deixa la liquidació i tancament del Diplocat, la incorporació de la Generalitat en la causa contra l'expresident Artur Mas pel 9-N al Tribunal de Comptes, el cessament de càrrecs com la directora general d'Exteriors, la de l'Escola de Policia o el director de l'Escola d'Administració Pública, així com el trasllat de les obres de Sixena i retards en els pagaments, entre d'altres.
El 155 s'ha allargat més del previst davant el xoc entre l'anterior govern de Rajoy i JxCat per la investidura del president de la Generalitat i la formació del Govern. Després de diversos intents d'investir candidats a la presidència, l'últim capítol ha estat la negativa del govern espanyol a autoritzar la publicació del primer decret de nomenaments de consellers de Torra, que incloïa Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull i Josep Rull. Finalment, Torra va modificar el Govern aquesta setmana, substituint els consellers a la presó o a l'estranger, i aquest divendres el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat els nomenaments i la presa de possessió es farà aquesta dissabte.
En les darreres setmanes, el govern espanyol encapçalat per Rajoy fins el passat divendres ha defensat que un cop es fes aquesta presa de possessió s'aixecaria el 155, com deia l'acord que es va assolir el Senat i ha rebutjat la petició de Cs, que ha insistit en la necessitat d'estendre la seva aplicació en considerar que no es donaven les condicions per al seu aixecament i que Torra no garanteix el compliment de la legalitat espanyola. El posicionament del PP ha estat compartit pel PSOE ja que el des d'ahir president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també defensava l'aixecament de l'article si prenia possessió un Govern "efectiu".
Afectacions a Exteriors
Els set mesos de 155 deixen afectacions en diversos àmbits, sent el d'exteriors un dels més destacats. Una de les primeres mesures preses va ser la supressió de totes les delegacions a l'exterior excepte la de Brussel·les, que ha continuat amb la dissolució i tancament definitiu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). El tancament es va fer efectiu el passat 16 d'abril després de les reiterades crítiques del govern espanyol en considerar que servia per impulsar el procés independentista a l'exterior. El tancament ha comportat l'acomiadament d'una trentena de treballadors.
Segons va poder saber l'ACN, un altre dels efectes en l'àmbit d'exteriors és el fet que la delegació a Brussel·les -l'única que es manté- havia de demanar permís al Ministeri d'Exteriors per a qualsevol activitat que volgués organitzar, havent-se donat algun cas en que no s'ha donat aquest permís.
Un dels efectes d'aquest control es va poder veure després de la participació del conseller de Cultura destituït Lluís Puig en l'acte de la Setmana Catalana de Brussel·les a la delegació ja que això va provocar el cessament de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell. Puig va ser el primer membre del govern de Carles Puigdemont que entrava a l'edifici des que l'executiu espanyol va destituir el representant de la Generalitat davant de la UE Amadeu Altafaj i va tancar les delegacions a l'exterior.
En aquest àmbit, també es va procedir a l'aturada de les subvencions per a les comunitats catalanes de l'exterior i de la tramitació del Pla de Viabilitat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Cessaments
ServidorsCAT ha estat una de les organitzacions que ha valorat els efectes del 155, quantificant en uns 254 els cessaments en aplicació del 155, segons la darrera actualització que va fer al febrer. A banda del de la directora general d'Exteriors, també es va produir el cessament del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), Agustí Colomines, i el de la directora de l'Escola de Policia de Catalunya, Anabel Marcos, per suposadament haver portat urnes de l'1-O al seu cotxe particular.
En el mateix informe, ServidorsCAT assegura que s'han intervingut 16 organismes, s'han nomenat 12 persones pel govern espanyol, han decaigut 108 iniciatives normatives, hi ha hagut 92 afectacions en la contractació i s'han aturat 21 línies de subvenció.
Justícia i 9-N
El govern espanyol també va prendre mesures en l'àmbit judicial aprofitant el paraigües del 155. Una de les més destacades va ser incorporar la Generalitat a les demandes contra l'expresident Artur Mas i altres exconsellers pel 9-N al Tribunal de Comptes. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a les que es va adherir la fiscalia, van ser l'origen del litigi que ha portat a Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han hagut de depositar 5,2 MEUR de fiança, que és el que el tribunal sosté que es va destinar a finançaet la consulta del 9 de novembre del 2014.
Cultura
Un dels efectes més destacats es va produir l'11 de desembre del 2017, quan les obres d'art del Museu de Lleida van marxar escortades per la Guàrdia Civil en direcció al monestir de Vilanova de Sixena després d'anys de controvèrsia judicial. Aquest litigi però ha portat altres efectes, com el fet el Ministeri de Cultura negués la defensa de l'advocat de la Generalitat a l'exconseller Santi Vila.
Educació
Un dels efectes més polèmics del 155 ha estat l'amenaça al català com a llengua vehicular a les escoles. El govern espanyol va anunciar que estudiava la fórmula per garantir que el 25% de classes es fessin en castellà introduint una casella en la preinscripció escolar per tal que els pares que així ho volguessin ho poguessin sol·licitar. Aquesta intenció va aixecar les crítiques de la comunitat educativa, la societat civil i bona part de l'arc parlamentari que van denunciar l'ús de la llengua que pretenia fer el govern espanyol. Finalment però, el govern espanyol no va passar als fets i no es va incloure la coneguda com a 'casella del castellà' a la preinscripció escolar.
Economia
A escala econòmica, i a banda de la intervenció total de l'economia de la Generalitat, el 155 ha deixat sense efecte els acords que centralitzaven el pagament de tributs estatals i cotitzacions corresponents als ens públics catalans i ha deixat pendents diferents projectes de llei que estava preparant el Govern com la modificació de la llei de caixes d'estalvi de Catalunya, la llei de cambres de comerç i l'elaboració d'un projecte per a l'aprovació de l'índex de referència del lloguer d'habitatges.
Denúncies de paràlisi de polítiques
Un altre dels efectes del 155 ha estat la denúncia de paràlisi en l'administració feta en diferents àmbits. Per exemple, els impulsors de la Renda Garantida de Ciutadania van denunciar que hi ha 40.000 expedients pendents de resoldre. La Generalitat però va defensar que 107.000 persones es beneficiaven de l'aplicació de la llei de la renda, dels quals 62.700 són beneficiàries pròpiament de la llei i 45.000 són pensionistes que han pogut completar els seus ingressos gràcies al nou marc legal. En total, són 70.000 sol·licituds aprovades, tot i que només 1.000 es poden considerar expedients nous.
En l'àmbit policial, un mosso d'esquadra en excedència va denunciar que amb l'aplicació d'aquest article s'havien aturat noves mesures promeses en la lluita antiterrorista i s'havia deixat la policia catalana sense accés als diners dels fons reservats amb els quals es finançava el combat contra l'amenaça jihadista.
En memòria històrica, els informes de Servidors.cat i del Síndic de Greuges han denunciat que s'havien suspès els pagaments de les indemnitzacions als expresos polítics de la Guerra Civil i el Franquisme i que s'havia afectat el pla de fosses que inclou la recuperació de restes òssies en diferents punts de Catalunya.
El mateix informe, apuntava a la paralització del projecte de desviament de camions de l'N-340, del pla integral d'urgències de Catalunya, la inversió als centres d'atenció primària per valor de 13 MEUR o la investigació per vèncer el càncer de mama de l'Institut de Recerca de Biomèdica de Lleida.
Pel que fa als serveis socials, s'ha aturat entre d'altres l'aprovació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals, així com el bloqueig en l’aprovació i execució del programa temporal per a l’atenció de menors d’edats no acompanyats. L'informe del Síndic de Greuges també destaca que s'ha aturat el contracte programa de benestar social 2016-2019 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per un valor de 52,3 milions d’euros. Servidorscats també apunta a retards en el pagament de subvencions de projectes i activitats per a entitats de l’àmbit de polítiques socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en matèria de joventut i en el pagament de les subvencions a les entitats socials per als programes d’ajuda contra les drogues.
Per últim, la intervenció de l'autonomia ha paralitzat la implementació d'un pla estratègic per als agents rurals i, segons assenyala el Síndic de Greuges, la regulació per permetre que els agents rurals puguin portar armes. Una regulació que es va impulsar arran del crim d'Aspa en què un caçador va matar dos agents rurals.
