El nou candidat de JxCat a la investidura, Quim Torra, va anunciar ahir la seva intenció de posar en marxa un «procés constituent» en aquesta legislatura, si bé la seva elecció encara no està garantida ja que la CUP ha reobert el seu debat intern sobre quin ha de ser el seu vot. Un dia després que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ungís des de Berlín Torra com a candidat alternatiu, ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va convocar per a avui al migdia la primera sessió del ple d'investidura.

Ben segur que demà Torra no podrà ser investit president ja que JxCat i ERC sumen 66 diputats, insuficients per arribar a la majoria absoluta -68 vots- que s'exigeix en primera votació.

Torra tindrà una segona oportunitat després de 48 hores: en la segona votació de dilluns, en tindrà prou amb la majoria simple, cosa que fins ahir semblava del tot factible, ja que la CUP havia reiterat moltes vegades que s'abstindria davant de qualsevol candidat de JxCat que no fos Puigdemont.

No obstant això, la CUP va fer saltar ahir totes les alarmes en el si de JxCat i ERC en anunciar que, més enllà de l'abstenció de demà, el seu vot per a la votació de dilluns segueix en l'aire.

Producte d'aquests recels a facilitar ara la investidura de Torra, tres assemblees territorials de la CUP partidàries de canviar l'abstenció per un «no» -en les quals predominen els militants d'Endavant, un dels dos grans sectors interns- han forçat una reunió extraordinària del consell polític de la formació.

Consell polític demà

El consell polític de la CUP es reunirà diumenge a Cervera per pronunciar-se de nou sobre els vots dels seus quatre diputats en la investidura, que per tant està en l'aire. El motiu principal que addueixen les territorials que desitgen reobrir el debat sobre la investidura és que el programa de govern amb el qual pot ser investit Torra no ha estat pactat amb la CUP i ja va ser rebutjat anteriorment. Arran, organització juvenil vinculada a la CUP, va advertir que la investidura de Torra és «una mala opció en l´àmbit tàctic i estratègic», ja que «no serveix per sumar ni trencar identitarismes», a més que tampoc serveix per «mantenir l'embat».

Els sectors favorables a mantenir l'abstenció, no obstant això, posen l'accent en la contradicció que suposaria dir «no», quan anteriorment la CUP es va abstenir en la investidura fallida de Jordi Turull, que va pronunciar un discurs marcadament autonomista.

Si el «no» s'imposés sobre l'abstenció, això impediria a Torra ser investit en la segona votació i, molt probablement, també conduiria a la convocatòria automàtica d'eleccions si el 22 de maig no ha pogut ser elegit un nou president.

Mentrestant, en declaracions a TV3 en la seva primera entrevista després de ser designat nou candidat de JxCat, Torra, va anunciat que impulsarà un «procés constituent» seguint el «mandat de l'1-O», davant la «crisi humanitària" que segons el seu parer viu Catalunya.

Torra, a més, va demanar ahir «disculpes» per si alguns dels tuits que va publicar anys enrere van causar «alguna ofensa».