14 de maig de 2018
14.05.2018

Context d'excepció, president interí

15.05.2018 | 06:30

Vertigen. Investit 131è president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra –el tercer gironí després d'Irla i Puigdemont–, cert rodament de cap, de por de caure daltabaix, envaïa, ahir, la política nostrada. El torbament s'apoderava de l'oposició, socialistes, comuns i populars, sobretot (Ciutadans s'alimenta electoralment del «procés», fins al punt que Albert Rivera ja té opcions serioses d'assaltar la Moncloa); però al Parlament la sensació de mareig també es propagava per la bancada independentista: la investidura confirma que el PDeCAT observa més que decideix: en públic no expressa cap retret, però l'entorn de l'expresident Artur Mas ha rebut l'ungiment de Torra amb (com a mínim) perplexitat. I amb el president 131 a punt de prendre possessió s'amplia la distància política que separa ERC (en la proposta de ponència política que les bases han d'aprovar a l'estiu admet que «l'independentisme no és suficientment poderós, encara, per convertir Catalunya en una república independent») i JxCat (in-inde-inde-pen-dèn-ci-a), dues formacions unides de cara enfora, més desunides de cara endins. Torra, perseguit pels tuits del seu passat contra els espanyols –«me'n penedeixo, no tornarà a passar», deia al faristol del Parlament–, visita avui Carles Puigdemont a Berlín. President investit amb els vots favorables de JxCat i ERC, i l'abstenció de la CUP, al costat del «president legítim». Dos polítics rara avis que mantenen el pols amb l'Estat, amb el somni de «la República» com a objectiu final. President cessat via 155 que ja insinua eleccions a la tardor –per a llavors es preveu el judici a la cúpula del «procés»– i successor designat que desafia, fins i tot amb més vehemència, l' statu quo de l'Espanya unida ara que, per boca del president Mariano Rajoy, fa una tímida crida a l'«entesa» amb la llei com a límit.


Què són els catalans?

Política vertiginosa que ha obligat el parlamentarisme a estirar-se al divan: una part del debat d'ahir, dilluns, 14 de maig de 2018, va redundar sobre la resposta a la pregunta plantejada pel portaveu de Catalunya-En Comú Podem, Xavier Domènech, sobre què són els catalans. «Qui viu i treballa a Catalunya», definició d'inspiració pujoliana, va concitar cert acord en una sessió en què conceptes com «xenofòbia», «raça», «essencialisme», «etnicisme», «exclusió» i «bloqueig institucional», pronunciats com a invectives cap al nou president pels portaveus de l'oposició, van surar en l'ambient. Torra va replicar amb algunes frases de manual: «Som un sol poble», «La república és de tothom i amb drets per a tothom» i «Els carrers seran sempre nostres». També es va parlar de Francesc Cambó, de Federica Montseny, de Josep Pallach, de Rafael Campalans, de Lluís Nicolau d'Olwer, de Lluís Companys, d'Acció Catalana i del Front Popular d'Esquerres.


Tot esperant Rajoy

El president del Parlament, Roger Torrent, va comunicar per escrit al rei Felip VI el nomenament de Quim Torra. No hi haurà audiència, però. La presa de possessió de la Presidència queda condicionada a la publicació del decret –que requereix la signatura de Rajoy– al Butlletí Oficial de l'Estat i al Diari Oficial de la Generalitat. Fonts de la Casa Reial citades per l'agència Efe informen que Felip VI nomenarà Quim Torra un cop la Moncloa li faci arribar el document oficial. I des del palau de la Generalitat expliquen que la presa de possessió podria oficiar-se demà mateix, apunta l'ACN. D'altres fonts, més prudents, amplien el termini fins divendres, però en qualsevol cas, des de la Moncloa ja avancen que la presa de possessió serà «constitucional».


Diàleg «de tu a tu»

Mentrestant, el president català investit, interpel·lat pel líder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, es declara disposat a reunir-se amb el president espanyol si és per mantenir un diàleg bilateral, «de tu a tu». I afegeix: «Si Rajoy em truqués (...) estaria encantat de quedar demà [avui per al lector] a la Moncloa per parlar». Primer, però, ho farà amb Puigdemont, a Alemanya. L'antecessor va felicitar-lo amb un tuit: «Enhorabona, Molt Honorable President de la Generalitat. Cultura i llibertat, república i democràcia. Tot el meu afecte i suport, amb un agraïment immens. Visca Catalunya!».


«Fins quan?»

«Fins quan serà president?». La pregunta, retòrica, la plantejava, altra vegada, Xavier Domènech a Torra al faristol del Parlament. «Cinc mesos?». President «provisional» en un context «excepcional», segons JxCat, Quim Torra –que prepara la restitució simbòlica dels exconsellers Lluís Puig, Jordi Turull i Josep Rull– va evitar donar cap pista. Sense descartar, però, que a l'octubre hi pugui haver nous comicis a Catalunya –tal com ja deia Puigdemont al diari italià La Stampa– en cercles polítics barcelonins cobra força la hipòtesi que les eleccions autonòmiques podrien coincidir amb les municipals, previstes per al maig de 2019. JxCat les plantejaria com un nou plebiscit que, en la hipòtesi d'uns bons resultats de l'independentisme als municipis, el relat de la «república» quedaria doblement avalat. «La farem», insisteix el president investit. Ara, «si per fer república s'han de vulnerar les lleis que regulen la convivència, això acabarà com el rosari de l'aurora, amb batalla campal». El pronòstic, gens optimista, l'aventura el socialista Miquel Iceta. La legislatura s'intueix, com a mínim, dura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook