ous verdes, netes i aixafades o tallades, l'ingredient essencial que aporta gust amarg i dona color. Entre tres i nou, no més. Una nou moscada i clau. Herbes dolces (el poniol o la maria lluïsa són vàlides). D'altres herbes al gust (aquí la llista és llarga i va des de la farigola al brot de romaguera, passant per la sàlvia, el romaní o la fulla d'olivera).

Flors, com la malva, la magnòlia, el saüc o la rosa. Llavors (fonoll, comí, coriandre o ginebró) i arrels (regalèssia, malví, valeriana o equinacea). Tot això, que s'ha de tenir collit i ben a punt el mes de juny, es posa a macerar amb aiguardent en una garrafa de vidre de coll ample que s'ha de fer trontollar de tant en tant i que s'ha de passar quaranta dies a sol i serena.

Al setembre es cola i es torna a fer reposar i, si el procés (!) s'ha fet com Déu mana, per Nadal ja es pot degustar la ratafia de nous de la Selva, la terra del (sembla) imminent 131è president de la Generalitat, el mig colomenc, mig blanenc, Quim Torra. L'estiu passat, el successor designat per Carles Puigdemont va elaborar els seus primers litres d'aquest licor cent per cent català sota el consell d'Ernest Morell, que també és president: de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Des de divendres al vespre -ho va saber una estona abans que la resta dels mortals- l'Ernest és el nebot «més orgullós del món». Es diu Torra de segon cognom, el de la mare, i el pròxim Molt Honorable és el seu oncle.

- I què tal la ratafia del tiet president?

- [El nebot riu] Més suau que la que fem a casa.

«Colomenot»

«Fins ara», explica l'Ernest, Quim Torra anava sovint a Santa Coloma, la petita ciutat de la coca de ratafia de can Tuyarro i de les galetes Trias. I de la ratafia. Hi visitava la família, avesada a llargues «discussions polítiques de sobretaula» els caps de setmana. Participava en la vida social: havia donat suport als activistes de No a la MAT; va col·laborar amb la revista local Ressò, on va publicar la sèrie d'articles «Colomenots», dedicada a oriünds il·lustres; va pronunciar un dels pregons de la Fira de la Ratafia... En passat, perquè, com assenyala el nebot, l'«agenda» del president canvia la vida a qualsevol. Torra, que comença fort i parla de «procés constituent» enmig d'un diluvi de crítiques per un fil de tuits molt esquerps amb els espanyols, disposarà de molt menys temps per estar amb la seva gent i per assaborir la ratafia de la nissaga familiar, que incorpora alguns ingredients «sorprenents», revela Morell.

- Com ara?

- [El nebot torna a riure] Pinyes de xiprer.

- Pinyes de xiprer?

- Sí, i les anem a collir al cementiri [Riu altre cop]. Així ho mana la recepta del meu besavi [Josep Maria Torra i Noguer, avi del 131è Molt Honorable].

Es veu que les pinyes que fan els xiprers del camp sagrat de Santa Coloma són «les bones», les més formoses. Josep Maria Torra ho va deixar escrit; la descendència manté la tradició. Però en la «fórmula Torra» hi ha més ingredients «poc corrents»: escorça de cirerer i de pi que, «aquest juny, per primera vegada, els incorporarem a la ratafia i tindrem la recepta original completa», avança l'Ernest.

Amaga el successor de Puigdemont algun «ingredient» secret a la màniga per desentortolligar el cabdell polític? De moment proposa col·locar un llaç groc -el color que reivindica l'alliberament dels dirigents polítics independentistes empresonats per ordre del Tribunal Suprem- a la balconada del palau de la Generalitat, on Torra es passarà moltíssimes hores. I planta batalla.

Conviccions «de lluny»

De Quim Torra el seu nebot destaca les «conviccions polítiques», que «venen de lluny» i que són «lleials» a la idea que Catalunya és una nació que mereix un estat propi. Que sempre «ha estat molt a prop de la gent». L'«activisme cultural». El «compromís cívic» i la «capacitat d'escoltar».

- A casa hi ha militants de la CUP i... [l'Ernest fa una pausa] alguns havien estat en altres partits [és el cas del pare del (futur) president Torra, Quim Torra Fàbregas, que va morir el febrer de l'any passat i que als anys noranta va ser regidor de CiU a Santa Coloma].

Qui sap si -com convé a la ratafia- a la política catalana li provaria reposar una temporada a sol i serena. Però les pistes que dona el successor de Puigdemont no apunten, de moment, cap a un procés de mínima maceració.

Nous verdes, netes, aixafades o tallades; herbes, flors, llavors, arrels i paciència. I pinyes de xiprer. I escorça de pi o de cirerer. La fórmula de la ratafia de can Torra de Santa Coloma no falla. La recepta política... temps al temps.