El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena afirma en la seva interlocutòria d'aquest dimecres que desestima els recursos contra el processament dels polítics independentistes que la Generalitat va pressupostar uns 1,99 milions d'euros per al referèndum de l'1-O. D'aquests, uns 414.448 euros, com a mínim, s'han arribat a pagar a les empreses proveïdores. Hi ha dubtes sobre si s'han pagat uns 125.400 euros i s'afirma rotundament que 1,44 milions no s'han arribat a pagar.

En una dotzena de pàgines de la seva interlocutòria, el magistrat desgrana les partides econòmiques que la Generalitat havia previst per al referèndum i que ell considera malversació de fons públics. És el primer cop que Llarena detalla tant les despeses suposadament il·legals, ja que quan va dictar la interlocutòria de malversació al març va obrir una peça separada secreta només per aquest apartat. En aquella interlocutòria, Llarena deia que hi havia indicis d'una suposada malversació d'1,6 milions d'euros, però un informe posterior de la Guàrdia Civil ja va elevar la xifra a 1,9 milions.

El jutge divideix les despeses en cinc grans blocs. El primer és per la campanya d'abril del 2017 amb l'eslògan 'sí o no' sobre un mapa de Catalunya, que promovia el registre de catalans a l'exterior. La Conselleria d'Exteriors va adjudicar un contracte a una empresa per produir la campanya per valor de 10.829 euros. També inclou en aquest apartat una factura de 2.700 euros, de principis del 2017, que una dissenyadora gràfica va presentar per la web www.pactepelreferendum.cat . El jutge no aclareix si aquestes factures es van pagar.

La Generalitat també va contractar una UTE per la difusió de l'anunci a internet, difusió que va costar 80.440 euros més IVA, uns 97.332 euros. Tot i això, la factura no es va arribar a pagar mai, segons l'administrador d'una de les dues empreses de la UTE. El mateix anunci es va difondre a través de premsa escrita a una altra agència, que sí que va cobrar 130.000 euros més IVA, 158.344 euros, per publicar els anuncis en diaris com 'PuntAvui' o 'La Vanguardia'.

Una altra campanya publicitària del setembre va ser dissenyada per promoure la participació al referèndum, i es veien dues vies de tren que es bifurcaven. Les dues primeres agències que es van adjudicar el concurs per uns 2,2 milions d'euros van renunciar-hi en veure'n el contingut. Per això, es va decidir difondre la campanya només als mitjans públics de la Generalitat amb un cost total de 281.400 euros, però cap de les tres factures es van arribar a pagar per part del Govern a la CCMA.

El segon gran bloc de despesa, i el més important, va ser la distribució de documentació electoral. Els escorcolls de la Guàrdia Civil al setembre en diverses seus d'Unipost van acabar amb el decomís de 1.811 cartes certificades dirigides als integrants de les meses electorals i 43.429 sobres amb documentació electoral. Segons documentació interceptada per la Guàrdia Civil, la Generalitat preveia enviar 56.196 cartes certificades a membres de les meses i més de 5,3 milions de targetes censals als electors. El pressupost total era de 979.661 euros, que es va dividir en cinc factures als següents departaments: Presidència, Vicepresidència, Salut, Treball i Cultura. Cap de les factures ha estat abonada tot i els intents inicials d'Unipost.

D'altra banda, la Generalitat va pagar 651 euros a una empresa guipuscoana per comprar-li els 56.196 sobres per a les cartes certificades.

La Guàrdia Civil també va interceptar al setembre en diverses impremtes prop de 2 milions de cartells publicitaris i pancartes, com 87.516 cartells, 113.000 díptics, 507.000 díptics més, 750.000 fulletons, 400.000 díptics Din-A5, 15.000 fulletons Din-A3, 11.000 fulletons Din-A4 i 30.000 cartells. Aquest material estaria valorat en uns 47.151 euros i la seva distribució en uns 14.700 euros més, però no s'hauria arribat a pagar. Segons Llarena, l'encàrrec de tot el material el va fer un representant d'Òmnium Cultural, ja que el nom de l'entitat constava en moltes caixes, però el magistrat no exclou la possibilitat que la despesa hagués d'anar a càrrec de la Generalitat.

Per últim, el magistrat apunta diverses despeses fetes per la Conselleria d'Exteriors per pagar els observadors internacionals que van supervisar l'1-O. L'agost del 2017 la Delegació del Govern a la Unió Europea va contractar l'empresa holandesa 'The Hague Centre for Estrategic Studies' per dissenyar una estratègia exterior que afavorís el procés sobiranista i es van estipular tres pagaments al setembre, octubre i novembre que sumaven un total de 167.165 euros. No obstant, només es van pagar les dues primeres factures, un total de 119.700 euros, perquè al novembre la Generalitat ja estava intervinguda pel govern espanyol.

Paral·lelament, la Guàrdia Civil va intervenir el 20 de setembre a la seu del Diplocat diversa documentació que incloïa un pressupost per un procés electoral pel 2017. Es feia una comparativa amb les eleccions al Parlament del 2012 i 2015 però s'hi afegia una partida de 50.000 euros per a observadors internacionals. Es desconeix si la partida es va utilitzar.

Finalment, l'Agència Tributària va localitzar un compte bancari del Diplocat que el 2 d'octubre, l'endemà del referèndum, va tenir diversos càrrecs per valor total de 95.162 euros en autocars, taxis i hotels, entre altres. A més, el compte té dues targetes Diners Club vinculades, que durant la segona quinzena de setembre van comptabilitzar càrrecs per bitllets d'avió dels observadors internacionals, el lloguer d'una sala de reunions en un hotel el 28 i 29 de setembre, l'estada dels observadors en un altre hotel i un banquet dels observadors en un tercer hotel el 30 de setembre. En total es van pagar 40.591 euros.