El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l'impost català de grans superfícies comercials (IGEC), que considera que és compatible amb el dret de la Unió. Segons la sentència feta pública aquest dijous, el Tractat de Funcionament de la UE no s'oposa a un impost com aquest, que grava els grans establiments comercials per les «externalitats negatives en el territori i el medi ambient» que poden ocasionar.
En aquest sentit, el tribunal amb seu a Luxemburg diu que el tribut no constitueix «una ajuda d'Estat», com considerava l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), que va recórrer a la justícia europea perquè determinés si l'impost suposava una «restricció a la llibertat d'establiment i una ajuda d'Estat il·legal sobretot en favor dels petits comerços, als quals no afecta l'impost».
La sentència remarca que l'impost que grava els grans establiments comercials, en funció, fonamentalment, de la seva superfície de venda no constitueix una ajuda d'Estat.
Tampoc considera ajuda d'Estat que s'eximeixi els establiments dedicats a activitats com la jardineria, la venda de vehicles o maquinària (que requereixen més superfície) o que es concedeixi una reducció del 60% de la base liquidable a establiments que venen mobles o centres de bricolatge quan aquests no tinguin un impacte negatiu sobre el medi ambient «tan intens com els altres».
Per contra, però, el tribunal europeu sí que considera que constitueix una ajuda d'Estat quan s'allibera de pagar la taxa els grans establiments comercials «col·lectius» amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats. Estableix que el criteri de «diferenciació fiscal» en funció del caràcter «individual» (una botiga) o «col·lectiu» (galeria o centre comercial) que s'aplica en aquest cas té un caràcter «selectiu», ja que es tracta de dues categories d'establiments que es troben en una situació «comparable» respecte als objectius de protecció mediambiental i ordenació territorial que persegueix la normativa.
Abast de l'impost
L'any 2017 la Generalitat ja va ampliar l'abast de l'impost per incloure-hi els centres i les galeries comercials que disposen d'una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats.
Amb la sentència, el TJUE segueix el criteri de l'Avocada General alemanya del tribunal Juliane Kokott, que va concloure al novembre que l'impost no era contrari al dret de la Unió i que les exempcions o reduccions cap a alguns comerços especialitzats no suposaven ajudes d'estat.
El tribut controvertit en el procediment principal té el seu fonament en la Llei del Parlament de Catalunya 16/2000 de l'Impost sobre Grans Establiments Comercials.
Segons aquesta, l'impost català de grans superfícies comercials s'introdueix a tot el territori com un impost de caràcter extrafiscal i amb la finalitat de compensar l'impacte territorial i mediambiental que pot ocasionar la concentració de grans superfícies comercials.
En aquest sentit, l'impost va ser impulsat per «capturar d'una manera més eficaç» les causes de «l'impacte negatiu» que té l'activitat dels grans establiments sobre el territori i el medi ambient.
