El Ministeri d'Hisenda ha demanat a la Generalitat que aclareixi els motius pels quals el 2017 va apujar el sou a Carles Viver i Pi Sunyer, jurista clau de l'1-O que dirigia l'Institut d'Estudis d'Autogovern, quan anteriorment havia treballat sense cobrar com a Comissionat per a la Transició Nacional.

Així consta en una carta, a la qual va tenir accés Efe, que el secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, va remetre a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, per requerir informació sobre les despeses de l'1-O en el marc de la investigació judicial per un delicte de malversació en el procés independentista.

Remesa al jutge de Barcelona

Aquesta documentació va ser remesa al jutge de Barcelona que investiga diversos alts càrrecs del Govern per les despeses de l'1-O, que també té sobre la taula un informe de la Guàrdia Civil que adverteix que la interventora general no va activar «cap procediment» per denunciar un «intent fraudulent» de l'empresa postal Unipost per cobrar una factura de 238.965 euros a l'administració autonòmica per despeses sobre el referèndum.

A la carta, del passat 15 de febrer, el secretari d'Estat d'Hisenda requereix a la interventora de la Generalitat que aclareixi l'increment de la nòmina mensual de Carles Viver i Pi Sunyer, considerat l'arquitecte jurídic del procés cap a la independència i jurista clau de l'1-O. En concret, Hisenda, després de detectar una pujada de sou en la nòmina de 9.538 euros que Viver i Sunyer va cobrar el juliol passat, demana a la interventora que detalli el «concepte retributiu» d'aquest increment.

«Gratificacions»

En cas que es tracti de «gratificacions», insta la interventora que identifiqui la causa de tal remuneració i, si la pujada salarial està vinculada a la publicació o elaboració d'algun informe, document o assistència a qualsevol mena d'esdeveniment, que també ho concreti.

A més, sol·licita a la interventora que confirmi que Viver i Pi Sunyer no va rebre retribució de cap tipus per ocupar el càrrec de Comissionat per a la Transició Nacional, des del qual anteriorment havia dissenyat jurídicament el procés independentista català.