12 de abril de 2018
12.04.2018

Llarena denega a Sànchez assistir al ple i el Parlament es querellarà per prevaricació

El president del Parlament ajorna el debat d'investidura previst per a avui i convoca una mesa extraordinària per acordar una resposta a la «vulneració de drets del Tribunal Suprem», on la majoria sobiranista acordarà la querella contra el jutge

13.04.2018 | 06:30
El president del Parlament, Roger Torrent, ahir en un acte a Barcelona.

El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Jordi Sànchez a la presidència de la Generalitat previst per a avui, i va denunciar una «vulneració de drets» per part del Tribunal Suprem, que ahir va negar l'excarceració del candidat. Torrent va anunciar l'ajornament sine die del ple i va convocar una Mesa extraordinària per a avui per donar resposta a la que creu que és una «vulneració de drets del Tribunal Suprem», després que el jutge Pablo Llarena hagi denegat a Sànchez un permís per acudir al ple de la seva investidura. En aquesta reunió, Torrent proposarà que la Cambra es querelli contra el jutge del TS, una qüestió que tirarà endavant amb la majoria dels partits independentistes.

Llarena es va oposar a excarcerar el número dos de JxCat, en presó preventiva a Soto del Real, perquè considera que existeix risc de reiteració delictiva i que, com a president de la Generalitat, podria trencar la Constitució espanyola. Aquesta circumstància va portar Torrent a cancel·lar per segona vegada un ple d'investidura de Sànchez, ja que l'exlíder de l'ANC repetia de candidat a la presidència després que Llarena ja li hagués denegat la seva sortida de presó en la primera ocasió.

El nou argument que van aportar tant la defensa de Sànchez com Torrent davant Llarena va ser l'admissió a tràmit de la demanda de Sànchez per part del Comitè de Drets Humans de l'ONU -que encara no s'ha posicionat sobre el fons de l'assumpte-, la qual cosa no ha servit per variar la posició del jutge instructor del Suprem.

En concret, el Comitè de Drets Humans de l'ONU, organisme format per 18 membres encara no s'ha pronunciat sobre la possessió de la qüestió, encara que dos d'aquests membres van demanar a Espanya que s'adoptessin «les mesures necessàries» per garantir «que pugui exercir els seus drets polítics en compliment de l'article 25 del Pacte» Internacional de Drets Civils i Polítics (1976).


La interlocutòria de Llarena

El jutge Llarena va denegar a Sànchez acudir al Parlament perquè, com a president, podria infringir la Constitució i va indicar que la postulació del processat fa témer «marcadament i racionalment que el seu eventual mandat pugui orientar-se cap al crebant de l'ordre constitucional». El magistrat va negar no només el permís, sinó la llibertat provisional, que també va demanar el reu, o fins i tot la tercera petició, la de poder participar en el ple per videoconferència.

En els tres casos argumenta el risc de reiteració delictiva com a base per limitar parcialment els exercicis polítics de Sánchez, una limitació que, diu, farà possible defensar altres drets col·lectius. És l'argument central de l'acte d'ahir, un argument que ja ha valorat abans el jutge en les resolucions que ha adoptat per negar peticions de llibertat o permisos per a diferents imputats en la causa.

El jutge no veu possible protegir aquesta ordre constitucional si accedeix a qualsevol de les mesures de llibertat, conducció policial o intervenció en la sessió de nomenament mitjançant mecanismes telemàtics. Així, Llarena justifica la prohibició en «les greus conseqüències que tindria la seva reincidència respecte als principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyols i d'aquells que constitueixen el propi cos electoral a Catalunya, així com la marcada probabilitat que aquesta reiteració sobrevingui en l'eventualitat que se li arribessin a atribuir les funcions executives per a les quals es postula».

Sanchez va recordar en la seva petició a Llarena el «requeriment» del Comitè de Drets Humans de l'ONU. El jutge diu que és l'únic element nou que dóna suport ara la petició de Sánchez, que ja havia estat denegada, però li respon negativament. Segons Llarena, «aquesta crida que les actuacions estatals contemplin la rellevància del dret mentre s'aclareix la queixa, no suposa que el Comitè (de Drets Humans) faci una indicació concreta, la qual, en tot cas, mai pot ser vinculant per al tribunal». A més, l'interès d'evitar danys irreparables en els drets polítics del processat «no implica que ineludiblement s'hagi d'autoritzar l'exercici complet del seu contingut» vulnerant altres drets polítics de la resta de la comunitat dignes de protecció preferent.


Les reaccions a la decisió del TS

La portaveu de JxCAT, Elsa Artadi, va afirmar que la decisió de Llarena és un «cop d'estat togat». «Han canviat l'exèrcit pels jutges», va dir. A més, va interpretar que en la seva interlocutòria Llarena ve a dir que qualsevol candidat que proposi JxCAT «anirà a la presó». La diputada va afirmar que Catalunya està vivint «l'atemptat» més greu en democràcia i per això cal que les forces independentistes l'afrontin «conjuntament». El diputat de JxCat Josep Costa va obrir la porta a no presentar més candidats perquè s'ha de fer la «reflexió» davant d'una situació en que «qualsevol candidat és susceptible d'acabar a la presó» i Artadi va insistir que investir Puigdemont ha estat i és l'objectiu final.

Per la seva part, la CUP va tornar a reclamar que es faci president «al diputat que més suports del Parlament, Carles Puigdemont». Segons la diputada Maria Sirvent, és així com el Parlament pot «fer valer la seva sobirania» i no acabar claudicant als desitjos de l'Estat, del TS o de l'Estat.

Finalment, el portaveu d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va demanar que la decisió del TS no sigui un obstacle perquè l'independentisme aconsegueixi tancar una «investidura efectiva» en els pròxims dies. «El resultat del 21-D és un tresor que cal preservar i estem convençuts de tenir una investidura efectiva en els pròxims dies», va dir. Així, ERC va criticar que la decisió del Suprem és «una ingerència» contra el Parlament i una vulneració dels drets del candidat de JxCat, però van demanar que això no sigui un impediment per desencallar la investidura.


Cs veu una nova il·legalitat

Per l'altre costat, el portaveu de Cs al Parlament, Carles Carrizosa, va qualificar d'«increïble» que la càmera pugui querellar-se contra Llarena i va avisar: «No consentirem» que «gastin ni un sol euro» dels recursos públic per a tal fi. Carrizosa va assegurar que es tractaria d'una «despesa il·legal» i d'una «utilització il·legítima» dels diners públics que pot «perseguir judicialment», de manera que Ciutadans està disposat a recórrer si cal als tribunals perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió. També el líder del PPC, Xavier García Albiol va titllar la possible querella al jutge d'«una ocurrència més» .

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook