12 de abril de 2018
12.04.2018

El jutge no veu terrorisme ni rebel·lió en les accions de la detinguda dels CDRs

El magistrat de l'Audiència Nacional deixa en llibertat amb mesures cautelars la membre dels CDRs i rebaixa l'acusació a desordres públics

13.04.2018 | 06:30
La Guàrdia Civil, en el moment de detenir aquest dimarts la membre dels CDRs a Viladecans.

El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea no veu delictes de terrorisme ni rebel·lió en les accions de la presumpta coordinadora dels Comitès de Defensa de la República (CDRs) detinguda dimarts passat, de manera que l'ha deixat en llibertat imputada d'un delicte de desordres públics.

De Egea va desoïr així la petició del tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, qui després de la declaració va reclamar al jutge l'ingrés a presó preventiva de la detinguda. En un comunicat, la Fiscalia va considerar que a Tamara C.G. se li atribueixen «delictes comesos amb finalitat de rebel·lió, sense perjudici de les ulteriors qualificacions que puguin adoptar-se després de l'avanç de la investigació» i, segons fonts presents en la declaració, el fiscal va mantenir aquest delicte i el de terrorisme en la seva exposició davant del jutge.


No és competència de l'Audiència

No obstant això, De Egea li imputa un delicte de desordres públics, que no és competència de l'Audiència Nacional i està tipificat amb una pena de 6 mesos a 3 anys de presó i, en el seu vessant agreujat (ús d'armes, explosius o màscares, o en el marc d'una manifestació), amb fins a 6 anys de presó.

Per decretar la seva llibertat, el jutge li va imposar com a mesures cautelars unes compareixences setmanals al jutjat, prohibició de sortir del seu municipi de residència excepte per anar a treballar, autorització judicial per a qualsevol sortida del terme municipal en el qual resideix, prohibició de sortir de l'Estat espanyol i fixació de domicili i telèfon. A més, el magistrat ha decidit mantenir sota secret aquesta causa en la qual es va intentar detenir un altre presumpte coordinador dels CDRs, un home al qual es va intentar localitzar dimarts sense èxit a Esplugues de Llobregat i respecte al qual De Egea va decretar una ordre de crida i cerca.

Segons fonts jurídiques consultades, és per aquest segon sospitós per a qui el jutge no ha traslladat la causa a un jutjat ordinari, en no ser competent l'Audiència Nacional pel delicte de desordres públics. Aquest activista està sent buscat per terrorisme i rebel·lió i, en estar pendent que sigui detingut i posat a disposició judicial, el magistrat ha decidit mantenir de moment la causa a l'Audiència.


«Direcció en actes de sabotatge»

Segons la Fiscalia, Tamara C.G., que ahir només va accedir a respondre les preguntes del seu advocat, «hauria desenvolupat activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge, formant part d'un reduït equip de direcció que determina les pautes d'actuació i les consignes de mobilització d'aquests grups». En la seva nota de premsa, el ministeri fiscal afegeix que aquests grups actuen «amb actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l'Estat, traslladant al carrer amb actuacions violentes el procés sobiranista català» que s'investiga al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, «com una clara amenaça directa a l'ordre constitucional establert», afegia.

Una de les principals proves que la Guàrdia Civil ha esgrimit contra la detinguda és un arxiu d'àudio difós per les xarxes socials en què explicava accions i estratègies que suposadament es plantejaven els CDR per Setmana Santa, com talls en els accessos a Mercabarna o al Port de Barcelona.


L'advocat, a la sortida de la vista

A la sortida de la declaració, el lletrat de Tamara C.G., Sergi Atienza, va explicar als mitjans de comunicació que, segons el seu parer, la Fiscalia no ha fet esment a cap element que pugui sostenir la presó preventiva de Tamara C.G. «Entenc que d'alguna manera el ministeri públic hagués fet saber a la seva senyoria, en relació amb la justificació de la petició de presó preventiva, que hi havia algun element incriminatori més important, de més entitat», va assenyalar l'advocat als periodistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook