El Ministeri de Justícia considera que la «violència i les amenaces» que estan duent a terme una «minoria de radicals» en els denominats Comitès de Defensa de la República (CDRs) a Catalunya per imposar les seves reivindicacions als altres són més propis de «règims totalitaris i nazis ja superats», segons afirmen fonts del departament.
Sis mesos després de l'1-O, i amb la majoria dels líders del procés empresonats o fugits, els CDRs han pres el relleu al carrer a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, fins ara hegemòniques en les mobilitzacions sobiranistes, per imposar la seva aposta per la desobediència tallant carreteres i vies de l'AVE i aixecant barreres de peatges.
Aquests CDRs es defineixen com «el poble» i al·leguen que opten pel «pacifisme actiu» per construir la República Catalana, però des de Justícia consideren que només reflecteixen la «desesperació» d'uns pocs després de veure com els seus cauen els seus líders i fracassen els intents d'investidura al Parlament de polítics fugits o empresonats, segons les mateixes fonts.
De fet, el departament que dirigeix Rafael Catalá lamenta els «comportaments antidemocràtics» «d'una minoria de radicals» que no responen al que és Catalunya i que intenten imposar-se als altres mitjançant la força, la violència i les amenaces.
«Règims ja superats»
Una estratègia, afegeixen les fonts, més pròpia de «règims totalitaris i nazis ja superats», per la qual cosa confien que tant les forces i cossos de seguretat de l'Estat com la Fiscalia actuïn amb tota fermesa i determinació perquè no es consentin més aquests desordres i accions violentes.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional investiga ja si hi pot haver un delicte de rebel·lió en les actuacions de protesta dels CDRs, que als últims dies han tallat carreteres i ocupat peatges per reivindicar la llibertat dels polítics presos pel procés.
La Moncloa espera que la Fiscalia actuï de manera «contundent» contra CDRs, que considera que són grups sorgits de la «desesperació» d'un sector de l'independentisme davant la impossibilitat de fer efectiva la República, i «no reflecteixen» la societat catalana.
Fonts del govern espanyol expressen la seva «satisfacció» per la decisió de la Fiscalia alemanya de demanar l'extradició del president destituït, Carles Puigdemont, i eviten parlar de cap calendari concret sobre la seva possible entrega, perquè ara «tot depèn dels tribunals».
Operatiu Minerva
El Pla Operatiu Minerva dels Mossos d'Esquadra per protegir edificis oficials, seus de partits polítics i associacions i afrontar actes multitudinaris es posa en marxa avui mateix fins al 22 de maig i estarà dirigit directament pel comissari cap Ferran López i per un gabinet de coordinació integrat pels màxims comandaments del cos.
En aquest pla, recollit per Europa Press, s'explica que els objectius principals són garantir la seguretat ciutadana i el desenvolupament normal de la convivència, incrementar i extremar les mesures de prevenció i reacció per assegurar l'activitat ordinària a Catalunya i garantir la coordinació de tots els serveis de Mossos, i es preveu explicar en reunions de treball en les diferents comissaries.
Les comparacions de Zoido
Per la seva banda, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, també va criticar els CDRs perquè actuen a Catalunya com «cèl·lules organitzades per causar danys, disturbis i trencar la normal convivència».»Hem de condemnar aquest tipus d'actuacions que generen molta violència» va dir el ministre.
