Els Mossos d'Esquadra van intentar accedir a 35 bases de dades en les quals es recull diferent informació dels ciutadans amb la finalitat d'"esbrinar" fins a la més mínima referència de qualsevol persona" i sense deixar constància escrita d'això, segons exposa la Policia Nacional en l'informe remès a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela sobre la documentació que la policia autonòmica catalana va intentar cremar a l'octubre en la incineradora de Sant Adrià del Besòs.

En el citat informe de la Policia Nacional, els agents són contundents en afirmar que "queda constatat" que la cúpula d'Interior de la Generalitat de Catalunya i més concretament la Comissaria General d'Informació, estava molt interessada a poder obtenir accés a totes aquestes bases de dades a les quals només podia accedir sota petició per escrit i conducte reglamentari.

Segons precisa el text lliurat al Jutjat, al que ha tingut accés Europa Press, els Mossos volien accedir a aquestes 35 bases de dades de manera automàtica i "sense deixar constància per escrit de qualsevol consulta a les mateixes".

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar un informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos amb l'assumpte "accedir a les bases de dades externes" i dos correus electrònics en els quals s'indicava les bases a les quals volien accedir.

La llista, que va des del registre de la intervenció d'Armes, l'Institut Català del Sòl, a la Hisenda o el de centres religiosos, és la següent: Registre de Persones Assegurades (Servei català de salut); Bases de dades del Departament de Salut; Registre d'Alumnes matriculats; Expedients sancionadors de Trànsit; Bases de dades Themis 2 (Justícia); Fitxer únic de prestacions de caràcter econòmic (Benestar Social); NIE; la base de dades policials d'estrangers (Adextra); la de Subvencions del Departament d'Economia i la de Centres Religiosos.

Vehicles, estrangers, assegurances i fins i tot biblioteques

També estaven interessats a accedir al Servei d'Ocupació de Catalunya; el Registre Mercantil; l'Agència Tributària de Catalunya; l'Institut Nacional d'Estadística; Oficines de Treball de la Generalitat (vida laboral o lloc de treball); DNI; TIRCE, sobre dades de vehicles; Registre Civil; intervenció d'Armes; la patronal UNESPA; Cadastre; Registre de Cooperatives; Registre d'entitats i associacions; registre de fundacions; Benestar Social; Cambra de comerç o Institut Català del Sòl, Incasol.

A això s'afegeix el registre d'expedients de menors; informes d'estrangeria; dades d'ajuda social; impostos sobre transmissions patrimonials i impostos sobre el patrimoni i les dades sobre establiments comercials de Catalunya.

A aquestes 33 s'hi sumen altres dues sobre les quals també consideraven que seria profitós tenir coneixement: la base de dades de la Gestió Econòmica de la Generalitat de Catalunya i la de xarxes de biblioteques de les Diputacions.

Segons l'informe policial, així consta en un correu enviat l'1 de juny de 2012 per l'intendent de la Comissaria General d'Informació Miquel Justo Medrano a Tomás Roy Catalá i Josep Verdura Salada, tots dos del CESICAT, i amb còpia per a Manel Castellví del Peral, màxim responsable de la Comissaria General d'Informació dels Mossos. "Tal com vaig comentar ahir, aquestes són les BBDD (Bases de dades) en les quals estem interessats", deia el text.

I en un altre correu posterior, Miquel Justo exposa que torna a enviar la petició de BBDD "una mica més explicada i polida" tal com li havien demanat. En aquesta ocasió, el correu l'hi envia el 4 de juny a Josep Verdura Salada i amb còpia a Lluís Paradell Fernández, Joan Francesc Galera Gibernau i Miquel Beltrán Rovira, tots ells adscrits a la Comissaria General d'Informació.