alineament ideològic serà premiat a Espanya si coincideix amb el majoritari en un moment determinat, amb un risc del cinquanta per cent. En canvi, l'eficàcia serà unànimement castigada, segons demostra l'extens victimari que es detenia en Baltasar Garzón i que avui es perllonga en la destitució de Josep Lluís Trapero. El major dels Mossos no rep el cessament per estar investigat penalment. Al PP, la imputació es contempla com un mèrit i gairebé un requisit. Amb bona part dels seus ministres reprovats i una llarga llista d'amics a la banqueta, Rajoy sospita dels seus coreligionaris que no han estat sol·licitats per un jutge.

Trapero cau per eficaç. Va segellar la seva sort després dels atemptats islamistes d'agost. Mentre Rajoy retardava durant hores la seva trucada a Ada Colau i el seu desplaçament a Barcelona, «he vingut quan he pogut», el comissari liquidava el comando d'Isis en un termini acceptable. Aquesta solvència imperdonable empitjorava amb una soltesa davant els mitjans que contrastava amb un Govern simbolitzat pel reprovat Zoido, que sempre sembla efectuar les seves declaracions en la sobretaula d'un opípar banquet. La desídia de l'Executiu del PP va ser decisiva perquè el major dels Mossos brindés al món una imatge moderna de Catalunya. La premsa estrangera contemplava estupefacta una regió funcionant en la vigília dolorosa de la matança amb la prestància d'un Estat.

Igual que Garzón i la llarga llista de represaliats per la seva eficàcia, Trapero tampoc serà recompensat per no haver empitjorat la imatge d'Espanya davant el món durant l'1 d'octubre. Cap responsable policial de les agressions ha declarat encara, a Trapero ja li ha demanat la presó un fiscal general reprovat davant una Audiència antiterrorista. El seu adeu al cos acomiada una aroma republicana, però dels anys trenta. No vaig escriure una sola línia mentre el major complia amb el seu deure, entre felicitacions dels que avui el volen emmanillat. Cal esperar que la història sigui més honesta amb ell que els seus contemporanis.