31 de octubre de 2017
31.10.2017

Puigdemont, «el pròfug»

?L'expresident viatja a Brussel·les acompanyat per cinc exconsellers amb la intenció de demanar asil polític el dia que la Fiscalia de l'Estat es querella contra ell per rebel·lió o «almenys sedició» ?El Govern belga sosté que aquesta opció no està «en absolut» en l'ordre del dia

31.10.2017 | 06:30

Dels creadors d' El mite de Bourne –Jason Bourne és l'agent secret de ficció més escorredís, creat per l'escriptor nord-americà Robert Ludlum i que en la saga cinematogràfica interpreta l'actor Matt Damon– arriba Puigdemont fuig a Brussel·les. Un títol, el segon, inventat, però que serveix per resumir el que va passar, ahir, a la Catalunya de l'esquizofrènia col·lectiva, la de la república mental i de l'article 155, força més real.

Vint-i-quatre hores després de gravar un missatge institucional a Girona per demanar a la gent que plantés «oposició democràtica» a la presa de control de la Generalitat per part de l'Estat i de donar-se un bany de masses, a casa –en política, com en el futbol, jugar de local confereix avantatge–, l'expresident català i, en l'imaginari independentista, encara president de la República proclamada en veu baixa prèvia votació secreta al Parlament, divendres passat, va pujar al cotxe, va anar fins a Marsella, la segona ciutat en mida de França, i, d'allà, va volar fins a la capital administrativa de la Unió Europea per, segons avançaven diversos informacions periodístiques (d' El Periódico i La Sexta, entre d'altres), demanar asil polític. L'acompanyaven cinc exconsellers: el de Salut, Antoni Comín; la de Governació, Meritxell Borràs; la de Treballs, Afers Socials i Família, Dolors Bassa; el d'Interior, Joaquim Forn i la d'Agricultura, Meritxell Serret. Tots ells, juntament amb la resta de membres cessats del Govern en virtut del 155, estan acusats de rebel·lió, o «almenys de sedició», pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.


Advocat de presos d'ETA

L'expresident català ja té advocat: Paul Bekaert, que va defensar la presumpta etarra Natividad Jáuregi entre els anys 2004 i 2015, confirmava el diari belga L'Echo. L'escapada de Puigdemont i de la comitiva de «ministres» republicans aconseguia allò impossible: desconcertar una mica més l'independentisme, que després d'anys de lluita corretjosa per arribar a «Ítaca» observa que el somni s'esvaeix més ràpid del que voldria. La resistència predicada pel Govern destituït va tenir en l'efímera cadena humana que va encerclar ahir la seu de la Generalitat a Girona la demostració de força més gran. Ni la CUP, per boca del diputat Bernat Salellas, veu cap revolta democràtica propera, a tenor, sobretot, del «silenci» que manté l'administració Puigdemont cessada: «No hi ha estructures d'estat preparades (...). El Govern no estava preparat per a un escenari d'unilateralitat pura». Amb Puigdemont a Brussel·les i amb els partits que integren la coalició Junts pel Sí, PDeCAT i ERC, confirmant que concorreran a les eleccions autonòmiques convocades per Mariano Rajoy per al 21-D, l'expectació era màxima a les divereses conselleries de la Generalitat deposada: desacataria l'executiu de la independència els cessaments acordats pel Consell de Ministres i validats per la majoria del Senat?


A la feina?

Hi va haver un exconseller, el de Territori, Sostenibilitat, Empresa i Coneixement, Josep Rull, que va intentar transmetre certa impressió de normalitat: «Al despatx, exercint les responsabilitats que ens ha encomanat el poble de Catalunya. #seguim», piulava a Twitter, aquest sí, territori franc de la nova república, a les 9.15 hores d'ahir. En una fotografia adjuntada a l'escarit missatge, Rull apareixia assegut a la taula del seu despatx, remenant l'ordinador. Una estona més tard, però, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, limitava les «responsabilitats» de l'exconseller a la recollida de les pertinences que li quedaven a l'oficina. A la tarda, Oriol Junqueras es deixava veure a la seu d'Economia per saludar el personal, informa l'agència Efe, que cita fonts properes al dirigent d'ERC.

Els consellers que es van atansar fins als seus, fins fa pocs dies, llocs de treball, anaven en tot moment acompanyats d'agents dels Mossos, que tenien la instrucció directa d'informar el jutge i el fiscal si els polítics es negaven a abandonar els despatxos.


«Senyals de persecució»

Rull i Junqueras van ser els únics que van tornar una estona a les conselleries que havien dirigit. La resta d'exmembres de l'anterior Govern van optar pel viatge a Brussel·les o simplement per no aparèixer. Avui està previst que donin detalls sobre què hi han anat a fer; si confirmen, en definitiva, que demanaran asil polític a Bèlgica. Va ser el secretari d'Estat de Migració i Asil d'aquell país, Theo Francken, dirigent del partit independentista flamenc N-VA, qui va suggerir la idea que Puigdemont podria fer la sol·licitud. Per convertir-se en asilats polítics de la pàtria d'Hergé (1907-1983), el creador dels personatges de còmic immortals Tintín, Milú i el capità Haddock, però, «hi ha d'haver senyals seriosos de persecució» i, «fins i tot en el cas de la persecució», hi ha d'haver «una impossibilitat d'obtenir protecció al país [d'origen]» va comentar el comissari general belga per als refugiats i apàtrides, Dirk Van den Bulcke, en declaracions a la cadena RTL. En aquest context, el primer ministre belga, Charles Mikel, ja va desmentir el secretari d'Estat Francken, en afirmar que oferir asil a Puigdemont i als exconsellers «no està en absolut en l'ordre del dia» del seu Govern. La presumpció que no existeix la possibilitat que un ciutadà europeu obtingui protecció en un altre estat de la Unió és «normal», «llevat, en teoria, de situacions molt excepcionals, molt especials», va afegir el comissari general per als refugiats.

La presència de part de la Generalitat cessada ja provoca maldecaps al Govern belga. «És urgent que Charles Michel doni explicacions», piulava al Twitter el president del Partit Socialista francòfon i exprimer ministre, Elio di Rupo, que creu que «Bèlgica es juga la seva credibilitat internacional». Un apunt més sobre aquesta qüestió: els tractats de la UE consideren que qualsevol petició d'asil en algun país del club comunitari per part d'un ciutà europeu seria «manifestament infundada», ja que els Vint-i-vuit són «països segurs» a efectes jurídics i pràctics, informa Efe.


Got mig ple o buit?

Al PP interpreten el viatge de Puigdemont com una mostra de la «més absoluta desesperació», com un «disbarat» que posa en evidència la «descomposició» de l'independentisme, sota el criteri del coordinador general del partit, Fernando Martínez Maíllo. De la banda defensora de la república en suspensió, davant del silenci informatiu que va mantenir el Govern cessat, n'arribaven opinions com la de Pilar Rahola, que va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'autor intel·lectual de la cosa: «El màxim símbol de la República catalana, el nostre president @KRLS [l'àlies de Puigdemont a la xarxa] a la ciutat capital de la diplomàcia europea. Interessant», escrivia a Twitter. Got ben buit, got una mica ple.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema