El comissari general belga per als refugiats i els apàtrides, Dirk Van den Bulcke, ha dit avui que perquè Bèlgica concedeixi asil a un altre ciutadà europeu, com podria ser el cas de Carles Puigdemont, han d'existir "senyals seriosos de persecució" o que corre riscos al país d'origen.
"Hi ha d'haver senyals seriosos de persecució però, fins i tot en el cas de la persecució, (hi ha d'haver) una impossibilitat d'obtenir protecció al país", ha assenyalat Van den Bulcke en declaracions recollides per la cadena de televisió RTL.
El comissari no ha comentat el cas concret de Puigdemont i alguns dels seus consellers, que han viatjat avui a Brussel·les després que ahir el secretari d'Estat belga de Migració i Asil, Theo Francken, del partit independentista flamenc N-VA, suggerís que Puigdemont pot sol·licitar "asil polític" a Bèlgica.
El primer ministre belga, Charles Michel, es va desmarcar ahir de les declaracions de Francken i va assegurar que l'asil per a Puigdemont "no està en absolut en l'ordre del dia del seu Govern".
Van den Bulcke va assenyalar que és "normal" que existeixi la presumpció que no hi ha possibilitat que un ciutadà europeu obtingui asil en un altre Estat membre, "llevat, en teoria, de situacions molt excepcionals, molt especials".
Bèlgica és un dels pocs països europeus que té previst un procediment d'asil per a ciutadans d'altres Estats membres, que han de presentar la seva sol·licitud a l'Oficina d'Estrangeria.
Aquesta oficina remet la sol·licitud al Comissariat General per a Refugiats i Apàtrides (CGRS), que té cinc dies per prendre una decisió contra la que no cap recurs en cas de rebuig.
No obstant això, aquesta institució pot optar per desestimar la sol·licitud "si no queda clar en la declaració del sol·licitant que ell o ella té una por fundat a la persecució o corre un risc real de danys seriosos".
En els últims deu anys, minories gitanes d'Eslovàquia i Romania han recorregut a aquest procediment, encara que sense obtenir resposta positiva.
