El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, justifica que el Govern i les entitats sobiranistes van cridar a la "insurrecció i a l'alçament violent" l'1-O i van voler "impedir per la força" el compliment de les resolucions judicials. També assegura que les crides a la resistència pacífica van ser "un eufemisme", que l'objectiu final "consistia en una incitació i la creació d'un escenari intimidatori" i que el Govern era "conscient" que amb l'organització del referèndum "hi hauria violència". En el delicte de rebel·lió cal que els fets acreditin que ha existit violència i, segons Maza, els actes van arribar a la dimensió suficient per "omplir l'element de violència que requereix aquest tipus". A més, apunta que els querellats "assumien que la multitud anava a produir actes de violència material i física" que, segons l'escrit, en alguns moments van obligar els agents a "replegar-se". "Qualsevol oposició als plans dels rebels anava a convertir l'alçament en violent i bel·licós", recull la querella. Pel que fa als membres de la Mesa, els fa responsables "de la culminació de tot el procés per proclamar la independència" i de permetre tramitacions i votacions en aquest sentit des del novembre de 2015.

La fiscalia argumenta que l'actuació del Govern i la Mesa del Parlament ha estat al marge de les resolucions del TC i de la Constitució des de l'aprovació de la resolució de desconnexió del novembre de 2015, sobre l'inici del procés a Catalunya com a conseqüència del 27 de setembre.

A banda de repassar els passos donats al Parlament amb la tramitació de les lleis del referèndum i la de transitorietat, entre d'altres, les querelles fan especial èmfasi en els fets de l'1-O.

Justificació de la violència

El fiscal assegura que la crida a la resistència pacífica feta per les entitats sobiranistes i pel Govern era un "eufemisme" i que l'objectiu final "consistia en una incitació" per tal que la població "s'oposés i fes front a l'actuació dels policies que havien de complir les ordres judicials".

Tant a la querella contra la Mesa com a la del Govern, el ministeri públic acusa els querellats de crear "un escenari intimidatori" i assegura que eren conscients i assumien que la multitud "anava a produir actes de violència material i física" per aconseguir celebrar el referèndum. "Els moments de violència viscuts van ser el resultat de la obcecada actitud dels querellats de celebrar fos com fos el referèndum inconstitucional imposant-lo per la força dels fets consumats i de la multitud mobilitzada", recull l'escrit que va un repàs exhaustiu dels fets de l'1-O separats per demarcacions.

Segons Maza, la concurrència de violència física "pot no ser necessària quan l'alçament és de tal dimensió que té capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d'una possible actuació a les forces de l'ordre". A més, amb la resistència de l'1-O als col·legis, Maza creu que "qualsevol oposició als plans dels rebels anava a convertir l'alçament en violent i bel·licós".

El fiscal considera que els dies previs i també els posteriors a l'1-O van constituir "una insurrecció, un aixecament violent" impulsat pels querellats i pels dirigents de les entitats sobiranistes i que va suposar una "desobediència pública i una resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat". A més, assegura que van intentar impedir "per la força" el compliment de les resolucions judicials mitjançant una actuació propiciada i impulsada pels querellats amb la preparació i celebració del referèndum i la "conseqüent consagració de Catalunya com a república independent.

A la querella també hi ha referència a fets com les convocatòries massives "per impedir l'acció de l'autoritat judicial" o els 'escraches' als policies desplaçats a Catalunya i afirma buscaven "la mobilització popular o ciutadana com a mitjà intimidatori i violent per aconseguir la finalitat secessionista".

Durant l'1-O, la fiscalia entén que l'actitud "d'oposició contra l'ordre legal i constitucional d'una multitud de persones mobilitzades" creava una "força intimidatòria suficient per, en sí mateixa, impedir a les forces de seguretat actuar". Alerta que va existir el perill que, si actuaven, el "moviment insurrecte de la multitud degenerés en violència oberta". Afirma que això es va produir en alguns moments i que els agents es van haver de "replegar per evitar aquestes indesitjables conseqüències".

Concretament, el fiscal recull que els agents van ser objecte de "violència material i física" contra vehicles policials l'1-O. Maza parla de "violència compulsiva, acompanyada de crits i insults, i d'actes violents com cops de peu a agents o llançament de cadires o pedres".

En aquest sentit, el fiscal general assegura que els querellats es van valdre de la població per aconseguir els seus "fins secessionistes". I relata que ho van fer "en incessants actes d'insurrecció pública, desobediència o resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'estat, ocupant carreteres, carrers o edificis públics i sometent els agents de l'autoritat a un assetjament incessant". Maza afegeix que els actes van arribar a la dimensió suficient per "omplir l'element de violència que requereix aquest tipus".

En la querella contra el Govern, s'afirma que el Govern -d'acord amb d'altres funcionaris i entitats públiques i privades- van promoure i usar la força intimidatòria i violència dels sectors independentistes de la població, "cridant a la insurrecció".

A banda de la rebel·lió, la fiscalia argumenta que també queden "absorbeix es delictes de sedició, desobediència i prevaricació". El fiscal demana que, si l'Audiència Nacional no considera que s'hagi de tramitar la querella per rebel·lió, es faci per sedició.

L'aturada del 3-O, també a la querella

També s'inclouen detalls sobre l'aturada general del 3 d'octubre i acusa ANC i Òmnium de presentar com a "víctimes" les persones que van anar a votar l'1-O, i donant una valoració "parcial i sectària" dels fets de l'1-O. Pel que fa al Govern, Maza entén que les seves declaracions "reforçaven el sentiment d'injustícia i il·legalitat de les actuacions". A la querella, es recullen missatges de Puigdemont i Forcadell donant suport a l'aturada. També s'adjunten detalls sobre els "escraches" a policies allotjats a hotels de Pineda de Mar i missatges de càrrecs que criticaven la presència de les forces policials espanyoles.

Argumentació del 23-F

La Fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d´estat del 23-F perquè "els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang".

Citant aquesta mateixa jurisprudència, la querella afegeix que l'alçament es pot "tornar violent i bel·licós tan aviat s'ofereix resistència o posició als plans dels rebels, els quals mai poden assegurar "donat que en el futur no es pot predir pels humans" que el seu alçament, amb tota seguretat, serà incruent sense víctimes i sense vessar sang (TS 22 abril de 1983)

Acusacions als membres de la Mesa

Pel que fa a la querella contra Forcadell i els membres de la Mesa, el fiscal fa un relat de les diferents tramitacions i assegura que, quan van permetre votacions "essent plenament conscients de la seva palmària i evident inconstitucionalitat". A més, els fa responsables, amb la seva actuació, de permetre "culminar tot el procés per proclamar la independència de Catalunya que ells mateixos, amb les seves decisions anteriors, havien promogut i executat".

La fiscalia també considera que les delegacions del Govern a l'exterior i del Diplocat van tenir un "paper transcendental" i en detalla algunes de les actuacions, com la de permetre el vot dels catalans a l'estranger o la creació del centre de premsa internacional. A l'escrit, fins i tot, s'inclouen les "conseqüències de desestabilitzat econòmica" generada per la declaració d'independència.

Querella batejada amb un nom polèmic

El discurs que el Fiscal General de l´Estat ha llegit davant la premsa ha estat posteriorment remès a les redaccions per correu en un arxiu que portava com a encapçalament la llegenda: "Més dura serà la caiguda". La frase apareix a l´encapçalament de la nota de premsa un cop descarregada i oberta amb el PDF. La Fiscalia no ha donat explicacions sobre els motius de la llegenda en un document oficial d´aquesta institució.

Les peticions de la fiscalia general

El fiscal demana que se citi els querellats amb "caràcter urgent" per prendre'ls declaració i que els diversos tribunals puguin valorar si cal adoptar mesures cautelars "de caràcter personal, tenint en compte a la gravetat dels fets i els delictes imputats". En cas que no es presentin, el fiscal demana la detenció dels investigats.

Així mateix, també demana que s'acumulin a aquesta causa les ja obertes a la sala civil i penal del TSJC contra els membres del Govern de la Generalitat i també contra la Mesa, també dels "testimonis dels particulars" que es considerin rellevants per acreditar els fets exposats a la querella.

Maza també demana una fiança de 6.207.450 euros solidària com a responsabilitat civil "per assegurar les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer