El papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret sobre l'heroïcitat de les virtuts del sacerdot català Magí Morera i Feixas, el que significa que sigui declarat venerable, el pas previ per ser nomenat beat i després sant. El decret destaca que Morera «va ser un religiós i un sacerdot que va viure amb constància i alegria les virtuts teologals, cardinals i altres, així com aquelles més característiques de la seva vocació i missió». Aquest és el segon dels quatre passos (serf de Déu, venerable, beat i sant) al camí cap al reconeixement de la santedat d'un fidel.
El venerable Magí Morera i Feixas va néixer en Castelltallat (Sant Mateu de Bages), el 16 de novembre de 1908. Va ser l'últim de dotze germans i va quedar orfe de pare quan tenia 17 mesos. Va ser la seva mare qui li va educar en la fe cristiana i va cultivar la seva vocació religiosa i sacerdotal. Va fer la professió religiosa a Barcelona el 25 de setembre de 1925 i va ser ordenat sacerdot l'1 de novembre de 1933.
Fills de la Sagrada Família
Va ser superior general de la congregació dels Fills de la Sagrada Família durant 18 anys i va promoure la construcció d'un temple en honor de la Sagrada Família a Roma, a més de treballar a favor les famílies i de la joventut. Morera va morir a Barcelona el 28 de juny de 1984, víctima d'un tumor que, segons recull la documentació religiosa, «va suportar amb paciència». Les seves restes descansen a la capella dels Màrtirs per la Família de la parròquia Sant Josep Manyanet de Barcelona.
El procés sobre Magí Morera es va instruir a Barcelona durant els anys 2004 i 2005 i el 2007 la Congregació de les Causes dels Sants va declarar la validesa del procés diocesà. El mateix any va ser presentada la Positio sobre la vida i les virtuts del «serf de Déu» i el 2016 i 2017 els consultors teòlegs i els cardenals i bisbes de la Congregació de les Causes dels Sants, respectivament, van donar resposta positiva a la pregunta sobre l'exercici heroic de les virtuts Magí Morera.
Sacerdot humil
En la causa es destaca que Morera, enamorat de la Sagrada Família de Natzaret i de la seva vocació, va ser «un religiós i un sacerdot humil, pobre, obedient, alegre i candorós, de gran fe, amor a Déu i esperança cristiana que sabia infondre als altres». «Posseïa l'esperit d'una intensa oració, el do de consell, un ardent zel per la salvació de les ànimes i una extraordinària caritat cap al proïsme, especialment els necessitats, els malalts i els més febles», s'afegeix en la causa.
