30 de octubre de 2017
30.10.2017
40 Años
40 Años

«Tinc molt clar que l'únic president de la Generalitat que tenim és Puigdemont»

Bonvehí és dels qui van apostar fins a l'últim minut per poder votar, per «una fórmula que permetés comptar-nos», però afirma que la resposta de l'Estat va empènyer a proclamar la República

30.10.2017 | 06:30

Ha estat un dels artífexs de les reunions que han portat a declarar la República Catalana

Com a diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya (ara dissolt pel Govern espanyol) i secretari d'organització del PDeCAT, David Bonvehí (Fonollosa, 1979) ha estat aquests dies en la primera línia de les reunions que divendres van portar a la proclamació de la República Catalana i, per tant, a la declaració d'independència per part del Parlament de Catalunya. Ara, amb el Govern cessat i el Parlament dissolt, Bonvehí diu que es manté ferm en la lluita per materialitzar la independència al costat de Carles Puigdemont, «que és l'únic president de la Generalitat a qui actualment reconec».


Com està vivint aquests dies clau per al futur de Catalunya?

Amb molta intensitat, ja des de la setmana abans de l'1 d'octubre. Dormint molt poc, per estar molt al costat de les institucions d'aquest país, del president, i de la direcció del meu partit, i sent molt conscient de la transcendència del moment.

Què va sentir divendres a les 15.29 h quan es va proclamar la República Catalana?

Ah, va ser a les 15.29? Em vaig emocionar per l'esforç de molta gent i per haver arribat allà on havia desitjat des de molt jovenet.

Es va votar en secret. Què va votar David Bonvehí?

Vaig votar en secret, i vaig votar com tots els diputats del PDeCAT.

Han estat uns dies frenètics, especialment des de la reunió de dimecres al vespre per preparar la resposta a l'aplicació del 155. Vostè hi era. Què es coïa?

Es discutia sobre el 155, i crèiem del tot que la millor manera de defensar-nos del 155 era que el Parlament fes la declaració formal de la independència, però, tot i així, fins a l'últim moment vam voler explorar la mediació, el diàleg i el pacte, al qual també ens havíem compromès.

Al carrer la sensació era una altra. Fins dijous al matí es donava gairebé per feta la declaració d'independència, quan de sobte va saltar l'opció de les eleccions, que va agafar molta gent de sorpresa. Què va passar?

En realitat no va ser cap canvi perquè la via de les eleccions ja hi era des del principi. Com el mateix president Puigdemont va explicar aquella tarda, ell mateix va intentar explorar fins a última hora la possibilitat de poder fer una votació, fos amb la forma que fos i d'acord amb l'Estat, per comptar-nos definitivament sobre el sí o el no a la independència, i que això fos vinculant també per a l'Estat espanyol. Però l'Estat espanyol no ho va voler i vam continuar amb el pla previst. També és cert que durant dijous al matí aquests possibles escenaris que el president manejava es van socialitzar amb els diputats i els partits i això va fer que comunicativament es fes bullir massa l'olla. En aquest sentit, lamentem si es va crear confusió amb el que anàvem a fer, però en realitat nosaltres teníem clars els escenaris. Mai no hem renunciat al fet de poder-nos comptar de manera acordada amb l'Estat, en tot cas, no sabíem quina fórmula acceptarien, i unes possibles eleccions era una manera més. Però que quedi clar que mai vam parlar d'unes eleccions autonòmiques o considerades normals, sinó que proposàvem unes eleccions per comptar-nos definitivament i perquè el resultat fos vinculant per a les dues parts.

Hi va haver discrepàncies internes en aquella reunió?

No. Darrerament hi ha hagut moltes reunions, de govern, de partits, amb entitats..., i cadascú ha dit el que considerava. Hi ha molts matisos i moltes maneres d'arribar on vam arribar divendres, però no són discrepàncies sinó que tothom hi ha anat dient la seva. No oblidem que és un procés que s'ha fet molt de baix cap a dalt, i el Govern ha intentat sempre consensuar el màxim les decisions amb tots els partits i totes les entitats.

Com a mínim hi havia una veu discordant, la de Santi Vila, que ha dimitit...

El conseller Vila va dimitir perquè va veure que la via del pacte i el diàleg que sempre havia defensat no era possible, i davant d'això va preferir fer un pas al costat.

Es parlava d'altres consellers en la mateixa posició. Fins a quin punt era cert?

No he estat a les reunions del Govern, i són secretes, però en les que he estat he vist com els consellers opinaven sobre diferents maneres de procedir, però en aquestes reunions cap conseller ha tingut mai cap dubte que això s'havia de culminar amb una declaració formal al Parlament o per la via d'un referèndum acordat. Aquesta última opció és la que defensava Vila.

Tornant a les reunions de dimecres i dijous, es va consensuar tot entre els assistents o hi va haver trucades externes per pressionar cap a un cantó o cap a l'altre?

Jo hi anava com a PDeCAT, i no vaig fer cap trucada a ningú. Només ho sabíem la Marta Pascal i jo, i fins i tot associats del partit, aquell mateix dijous al matí quan s'estava parlant de diferents escenaris em van demanar si jo els coneixia. Els vaig dir que sí, però que no els n'havia informat perquè era una reunió que havia de quedar entre els assistents.

I no es van rebre trucades des de fora? Per exemple, es va parlar del lehendakari Íñigo Urkullu. Hi va haver algun contacte?

No. Nosaltres, com a partit, no hem parlat amb Urkullu, però desconec si algú altre ho ha fet.

El president, potser?

Podria ser, però jo no en tinc constància. Ni amb Urkullu ni amb ningú.

Personalment, quin era el seu posicionament respecte de l'últim intent de comptar els independentistes o declarar la independència?

Fins dijous al migdia vaig defensar que si hi havia una manera acordada de poder-nos comptar, per a mi era la millor manera d'arribar a la independència. És la mateixa posició que defensava el president de la Generalitat i, per tant, jo em sentia molt còmode.

Realment pensava que hi havia cap possibilitat per part de l'Estat espanyol?

Molt poques, però vaig creure que s'havien d'explorar fins a l'últim moment.

Més enllà d'aquesta voluntat, fins a quin punt es pot parlar de tempteig o d'estratègia per part de Puigdemont per veure com reaccionava l'Estat?

Hi ha una seqüència de fets que responen al que havíem dit sempre davant la comunitat internacional, i és que vam dir que defensaríem fins a l'últim moment la possibilitat d'un pacte. I crec que aquesta posició ha quedat molt clara.

S'ha proclamat la República i s'aplicarà el 155 amb el president i el Govern cessats i el Parlament dissolt. Com i des d'on s'ha de treballar per construir la República?

No m'avançaré. Tenim clar que hem de defensar les nostres institucions, i que l'únic president de la Generalitat que tenim és Carles Puigdemont. Com a partit i com a diputats, farem tot el possible per mantenir això i impedir que ens governin des de l'Estat.

I el dia a dia?

Jo soc diputat al Parlament i el Parlament està dissolt. Soc un dels membres que som a la Diputació Permanent del Parlament, que és l'òrgan que actua entre legislatures, i per tant, jo continuaré exercint les meves funcions, i faré tot allò que em digui el president de la Generalitat, que és l'únic a qui reconec.

Hi ha convocades unes eleccions per al 21 de desembre. Com s'encararan des del món independentista?

No creia que les convoquessin tan ràpidament, però es deuen haver adonat que no poden governar des de la distància. Aquest cap de setmana hem parlat per conèixer quin és el parer del Govern, hem debatut en els òrgans adients i prendrem la decisió que es consideri. En aquest moment no n'hi ha cap de presa.

Considera possible que es materialitzi l'amenaça que ja s'ha insinuat d'il·legalitzar partits o programes electorals?

Som a l'Europa del segle XXI, en què mai s'ha il·legalitzat a Espanya cap partit independentista que defensi els seus postulats per la via pacífica, i vull pensar que si ara com ara, en què hem defensat la independència fins al final, no ens han il·legalitzat, tampoc ho faran.

Fins on és capaç d'arribar l'Estat amb el 155?

Intentaran intervenir els elements més essencials del nostre país. Ja ho estan fent en seguretat, i ho faran amb l'escola catalana, la llengua, i voldran imposar un altre model industrial i empresarial..., però el fet d'haver convocat les eleccions tan de pressa és perquè saben que els costarà molt i que la mateixa gent de Catalunya no acceptarà els seus postulats. Estan reconeixent que no ens poden governar des de Madrid.

Tem acabar a la presó?

No. És cert que el fiscal ha insinuat que emprendrà accions contra els que vam votar la independència, i divendres un desafortunat portaveu del PP també ens amenaçava amb la presó, però jo, com a diputat al Parlament, i com a Govern, sé que l'únic que hem fet és portar a terme el mandat del poble i crec sincerament que això no és cap delicte.

Puigdemont ho té més difícil, potser?

No sé si tem o no la presó, però vull esperar que no hi entri.

L'aplicació del 155 enforteix l'independentisme?

No tinc cap dubte que divendres aquest país es va declarar independent, i tampoc tinc cap dubte que el suport popular que avui té l'independentisme és més gran que el d'ahir. Cada dia creix la certesa que governats per les nostres institucions i amb el prisma català, les coses ens anirien millor.

La gent no es pot cansar de tantes mobilitzacions com sembla que potser hi haurà d'haver?

Aquest poble ja ha demostrat que no es cansa, i quan els polítics hem tingut símptomes de cansament personal, de seguida la gent ens recorda que no podem afluixar. Personalment, això m'ha animat molt.

Ara com ara, la República Catalana pot esperar realment alguna cosa d'Europa?

Sí. Cada dia surten més diputats i dirigents de partits europeus que creuen en una solució acordada, i en les últimes hores hem sabut que alguns diputats de parlaments europeus, com deFinlàndia o Estònia o de l'Argentina, han entrat propostes de resolució perquè Catalunya sigui reconeguda pel seu estat.

Vostè o algú del Govern tenen algun indici que per part d'algun país hi hagi interès a reconèixer Catalunya com a estat independent, però que encara no es vulgui pronunciar públicament?

Només puc dir que el conseller Romeva i el president Puigdemont han fet molta feina a escala internacional, que el cas català ara el coneix tothom, i que les opinions han canviat molt respecte de fa un temps. Personalment, no tinc constància de reconeixements internacionals de països concrets, però hi ha moltes converses.

I de fora de la UE? Potser seria més fàcil?

No sé si seria més fàcil, però el nostre àmbit d'actuació pel que fa a reconeixements internacionals, en primer terme, l'hem de centrar a Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema