Les principals capçaleres europees es van mostrar crítiques amb la situació de Catalunya a través dels seus editorials i articles d'opinió d'ahir. Així, a la premsa britànica expressaven preocupació per la inestabilitat que pot crear a Europa la declaració d'independència del Parlament català. «Han de prevaler les ments fredes. La crisi ja no és una disputa domèstica. Afecta el més profund del que constitueix la Nació-Estat moderna a Europa», assenyalava The Times en el seu editorial. «Els catalans secessionistes han de comprendre que no hi ha res de bo en un Estat fallit», afegia.

The Guardian deia que «històricament» la «majoria» dels catalans s'oposa a la independència, però afegia que «els actuals esdeveniments podrien canviar-ho». La crisi «ja està perjudicant tant la regió, que està profundament dividida sobre la secessió, com el país», assenyala el diari.

Pel que fa a Alemanya, editorials i articles d'opinió d'alguns dels principals mitjans alertaven del xoc de trens a Catalunya després de la declaració unilateral d'independència i advertien dels riscos per al futur, amb la pau social com a víctima.

L'article principal del Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), signat pel director d'informació internacional, Klaus-Dieter Frankenberger, veia Espanya «al caire de l'abisme» i acusava els independentistes catalans d'haver portat el conflicte a l'extrem. Això no obstant, advertia també Madrid que «recuperar-los serà la tasca més dura a la qual s'ha enfrontat l'Espanya moderna», ja que un govern exerceix el poder «amb el consentiment dels governats». El diari conservador resumia en tres paraules -«Cop, contraatac i col·lisió»- el que ha passat, avisava que «trontollen les bases de l'Estat» i titllava de «caricatura» que els secessionistes presentin Espanya com una tirania.

La premsa francesa també es mostrava crítica i preocupada per una situació que, segons advertien, podria derivar en violència. El més dur amb l'independentisme és el diari conservador Le Figaro, que titulava «Viatge a l'absurd» i denunciava que el fet que Espanya hagi caigut en «la pitjor crisi política de la seva història des de fa dècades» és el que volien «els extremistes de la ruptura». «El més aberrant -afirmava- és que una franja radical pugui portar a l'absurd 7 milions d'europeus».