El mínim que pot passar si poses de president un noi de poble que venia a Girona per instal·lar-se a la barra del Boomerang, és que porti Catalunya al desastre. No és que el càrrec de president li vagi gros, és que en Puigdemont governant és un oxímoron amb potes. Ja sé que va ser un temps alcalde de Girona, però això no és res. Governar Girona ho pot fer un mico borratxo, per als gironins tot el que faci l'alcalde està sempre bé mentre no molesti gaire.

Al pobre Puigdemont ningú li va dir que governar Catalunya és diferent. Que hi ha una cosa que es diuen lleis. Que n'hi ha una altra que es diu realpolitik. Que no és suficient posar-se èpic al Twitter o anar a algun acte cultural i deixar-se fotografiar. Això val a Girona. Si presideixes Catalunya, no pots renunciar a salvar els mobles -el que queda d'ells- amb eleccions, argumentant que l'altra part no accepta el que demanes, i no concretar què demanaves. Això ho pots dir al ple de Girona i et riuran les gràcies. Catalunya és una altra cosa. En Puigdemont no ha entès la diferència entre governar una petita ciutat i portar un país al desastre.

Presidir Catalunya tampoc no demanda grans cervells, com està àmpliament demostrat. Però almenys s'espera de qui ostenti el càrrec, i el sou que du aparellat, que procuri pel bé comú. Es pot equivocar com tothom, d'acord. En Puigdemont s'equivoca molt més que tothom, d'acord. Però, per Déu, entre tantes equivocacions podria encertar almenys algun moviment, només un. No és empresa fàcil passar-se una legislatura donant bandades a costat i costat, i ni així encertar-ne una. A més d'inepte, Puigdemont és l'home amb més mala sort de la història.

Quan ens asseguraven que estaven jugant una partida, vam pensar -l'èpica sempre ens traeix- que era d'escacs. Al final hem descobert que al que està jugant el Govern és a l'Oca: el pla es redueix a tirar endavant i pregar per no caure a la mort. A la presó ja hi han caigut un parell, i em temo que no seran els únics.