16 de octubre de 2017
16.10.2017
40 Ańos
40 Ańos

Trapero, Cuixart i Sánchez declaren a l'Audičncia Nacional per segon cop acusats de sedició

Els presidents Ňmnium i ANC intervindran després del Major dels Mossos. Estŕ previst que Sŕnchez només respongui al seu advocat i que Cuixart s'aculli al dret de no declarar

16.10.2017 | 16:39
Trapero, avui vestit de civil, arribant a l´Audičncia Nacional.

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha començat a declarar davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per sedició. La seva declaració ha començat cap a tres quarts de dues, després que la jutgessa hagi escoltat els testimonis de la lletrada de jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i dos agents de la Guàrdia Civil presents tots ells als escorcolls de la Conselleria d'Economia del 20 de setembre.

Abans de Trapero, també ha declarat a través de videoconferència la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Després del major, serà el torn del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i del d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Fonts de les dues entitats han avançat que es repetirà l'estratègia de defensa del passat 6 d'octubre i que el president d'ANC només respondrà les preguntes del seu advocat i que Cuixart, en canvi, s'acollirà al dret de no declarar.

Citats a primera hora

El major dels Mossos ha arribat a poc abans de les 10 del matí, hora en la que estava citat i minuts després d'ell ho han fet Cuixart i Sánchez, tots ells investigats per un suposat delicte de sedició per les protestes dels dies 20 i 21 de setembre durant l´operació "Anubis" contra l´organització del referèndum.

Lamela té sobre la taula un nou informe de la Guàrdia Civil, molt més detallat que el primer, que inclou també l'1-O i que atribueix a Sànchez i Cuixart "un paper decisiu" en la resistència civil contra l´operatiu basant-se en els seus missatges de Twitter. Sobre Trapero, acusa els Mossos "d'inacció flagrant" i assegura que va actuar com a "braç executor" d´un suposat pla independentista i que ho va fer "en connexió directa" amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras.

És la segona vegada que tots quatre declaren a l´Audiència Nacional per aquests fets. La primera va ser el 6 d´octubre, quan la Fiscalia va presentar aquest nou informe de 300 pàgines acompanyat d´una petició perquè se´ls tornés a citar. Aleshores, Trapero i Laplana van ser els únics que van respondre totes les preguntes de les parts, mentre que Sànchez va contestar les de la defensa i Cuixart es va negar a declarar.

Suport dels partits sobiranistes


Com va passar el 6 d´octubre, quan van haver de comparèixer per primera vegada, els presidents de l´ANC i Òmnium han obtingut el suport sobre el terreny de representants del PDeCAT, ERC, Catalunya en Comú, i d´entitats com ´Madrileños por el derecho a decidir´. La policia ha establert novament un dispositiu de seguretat que els impedeix saludar-los i accedir a les immediacions de l´Audiència.

L´informe de la Guàrdia Civil

L'atestat elaborat per la Guàrdia Civil i lliurat a l'Audiència Nacional acusa els mossos "d'inacció flagrant" durant el dispositiu del dia del referèndum. L'informe recull vídeos i imatges que analitzen l'actuació del cos aquell dia i s'afirma que "lluny de complir-se les ordres de Trapero van derivar en una inacció flagrant havent de ser la resta de forces i cossos de seguretat els que van haver d'actuar activament per evitar la celebració del referèndum".

L'informe apunta que la no actuació dels Mossos que denuncien "no pot recaure en la voluntat individual" dels agents, sinó que era el resultat "d'un pla premeditat" per evitar actuar i assenyala el Trapero "en connexió directa amb els membres del comitè estratègic", en relació a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

De fet, sobre Sànchez i Cuixart, la magistrada considera que, amb la nova informació aportada per la Guàrdia Civil, s'infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s'emmarquen dins d'una estratègia complexa "amb la que des de fa temps col·laboren" tots dos "en execució d'un full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d'un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar".

Lamela, a més, ha rebutjat declinar la seva competència a favor dels jutjats d'instrucció de Barcelona en aquesta causa. La magistrada remarca que, en aquestes diligències, s'està investigant un delicte de sedició que persegueix canviar il·legalment l'organització de l'Estat i, per tant, conclou que és competència de l'Audiència Nacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema