15 de octubre de 2017
15.10.2017
40 Años
40 Años

Experts europeus alerten que el franquisme «encara és viu»

?Estudiosos de la memòria històrica destaquen la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però demanen que no tinguin cap espai ni al carrer ni a la vida política

15.10.2017 | 06:30
Simpatitzants de la ultradreta en una manifestació a Barcelona.

L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica. «És un mal judici a fer. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia», va assegurar el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad. Coincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica van destacar la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles, però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política.

Stéphane Michonneau, professor d'història contemporània i especialista en història d'Espanya, va afirmar que «els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts» i que «la memòria del franquisme, d'alguna manera, encara viu». En la mateixa línia, l'eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, va indicar que els símbols de règims totalitaris «s'haurien de prohibir» i no haurien de ser part d'una «societat democràtica».

«La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història», va reflexionar l'europarlamentari. Kovatchev va assenyalar, en relació a les declaracions de Pablo Casado, que és «responsabilitat» dels països democràtics «pronunciar-se pels valors del Consell d'Europa». «Mai hauríem de repetir el que va succeir durant les dictadures», va sentenciar. Per la seva banda, Lindblad va explicar que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera «amigable» amb el seu passat obscur. «Sempre hi ha problemes quan no s'ha gestionat de manera adequada un passat totalitari», va afirmar.

Michonneau va assenyalar que a Espanya el règim de la Transició no ho ha «resolt» tot i va explicar que els catalans van viure el franquisme de manera «diferent» als espanyols. «A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi», va reflexionar. «L'existència de la Generalitat durant els anys 30 i avui en dia dona als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys 30 i l'actualitat», va citar com a exemple. A més, va afirmar que mentre a Catalunya es va «tallar» amb el franquisme molt ràpidament, a la resta de l'estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers. «A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers», va destacar. En aquest sentit, va afirmar que no el «sorprèn» que es puguin veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels darrers dies.

Per al professor Michonneau, el nacionalisme espanyol és «complicat» de «reivindicar», atès que aquest ha estat «utilitzat i abusat» pel franquisme. «Per aquest motiu, la dreta espanyola es refugia en el que jo anomenaria una mena de patriotisme constitucional que considera la Constitució com a un punt final», va explicar.


La importància de la història

Per la seva banda, Kovatchev va assegurar que és «important» que la memòria de les dictadures sigui «preservada» als centres educatius però no als espais públics. En aquest sentit, el búlgar va destacar la importància d'aprendre la història nacional per evitar possibles repeticions. «És molt important que les noves generacions aprenguin a les escoles la veritat de la seva història. Només així seran immunes a la repetició d'aquesta part obscura de la història europea», va afirmar.

A diferència de Kovatchev, Lindblad va defensar que «qualsevol» idea política ha de poder expressar-se als carrers, però va matisar que aquelles accions que puguin «ferir» o «ofendre» familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser «permeses». «És una balança entre tenir una legislació que prohibeixi aquest tipus de comportament però que alhora permeti que cada grup pugui expressar les seves idees», va explicar el president de la plataforma Memòria i Consciència. «És molt important per a les víctimes del franquisme i per a les seves famílies que les autoritats tractin amb els culpables i facin justícia», va assenyalar Lindblad.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema