ariano Rajoy va oferir dimecres a Carles Puigdemont evitar la suspensió de fet de l'autonomia catalana, però alhora va proclamar que no hi ha diàleg possible sobre la independència ni sobre res que la pugui apropar, com ara una consulta pactada. La primera part era una mà estesa en resposta al gest de Puigdemont d'ajornar l'efectivitat de la DUI. La segona s'adreçava a l'opinió pública espanyola la vetlla del 12 d'octubre, amb la desfilada plena d'ultrapatriotes, i també als unionistes catalans.

El president ha de decidir amb quina part es queda, és a dir, si s'agafa a la mà estesa per evitar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, o si respon amb indignada fermesa a la intransigència del cap de govern espanyol.

Hi ha divisió d'opinions dins l'independentisme, però actors molt principals estan a favor de la gosadia. Volen que el president respongui a Rajoy: «Sí, hem declarat la independència, què passa?», o que no respongui, aixequi la suspensió temporal i posi en marxa la república amb la llei de transitorietat. Amb una o altra fórmula, aquesta és la posició de l'ANC, de la CUP i fins i tot d'Esquerra. A dins del PDeCAT, en canvi, abunden les veus que reclamen prudència.

Pot resistir Puigdemont la pressió de les entitats que mobilitzen centenars de milers de persones i de dos dels tres partits que formen la majoria parlamentària?

Dimarts va decidir que tirar pel dret suposava ficar-se en un embolic amb poques garanties d'èxit. Va voler guanyar temps per buscar ajuda exterior, però només va aconseguir uns dies de marge. Si accepta la treva parcial i sense diàleg que li ofereix Rajoy, es quedarà quasi sol, només amb el seu partit.

Si no l'accepta, Rajoy anirà al Senat amb una llista de mesures per prendre el control efectiu de la Generalitat. El famós 155. ANC, ERC, CUP, saben que és així, i no li tenen por; pensen que a la llarga el 155 afeblirà Rajoy i enfortirà l'independentisme. I a la curta, resistència.

Ara mateix la línia divisòria del catalanisme és la que separa els qui no tenen por del 155 i els que, en canvi, hi veuen un munt de conseqüències negatives, i dubten que l'autonomia pugui recuperar més endavant les competències perdudes.

Finalment, els unionistes més durs resen perquè s'apliqui, a fi que els sobiranistes deixin de governar Catalunya i ho facin els seus, a través de Madrid.