Human Rights Watch denuncia en un informe "l'ús excessiu de la força" de la Policia Nacional i la Guardia Civil per aturar el referèndum de l'1-O. L'ONG pels drets humans assegura que cal una "investigació efectiva" de l'actuació policial i recomana que es faci a través "d'un organisme internacional independent" tenint en compte les tensions actuals entre els governs català i espanyol.

A més, HRW diu que la UE i els estats europeus "haurien de deixar clar públicament que qualsevol ús de la força ha de complir amb les lleis nacionals i la normativa europea de drets humans". "La policia potser tenia la llei del seu costat per aplicar una ordre judicial, però això no els donava el dret a utilitzar la violència contra manifestants pacífics", assegura l'expert de HRW encarregat de l'informe, Kartik Raj.

HRW recomana demanar ajuda a un tercer internacional

Segons l'informe, l'investigador de l'organització internacional va poder documentar l'ús excessiu de la força per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al Col·legi Verd i la població d'Aiguaviva. Aquests van ser dos dels tres llocs escollits per l'investigador per corroborar les relats després de veure les fotografies i vídeos publicats a les xarxes socials.

En el seu informe, Human Rights Watch explica que el govern espanyol havia al·legat que les accions dels cossos de seguretat havien estat "prudents, apropiades i proporcionades per a l'objectiu de donar compliment a la llei i els drets de tots els ciutadans". L'informe també recull que el dia 6, el Delegat de Govern, Enric Millo va expressar el seu malestar pels fets i es va disculpar per les intervencions policials en una entrevista oferta a TV3.

En les seves conclusions, l'ONG recorda l'obligació d'assegurar una investigació efectiva sobre les acusacions d'ús excessiu de la força, com els incidents documentats per ells mateixos. També recomana, "donada la tensió entre les autoritats centrals i regionals i les complexes qüestions relacionades amb la jurisdicció" que Espanya consideri demanar assistència per part d'un "dispositiu internacional i independent. "

Els fets documentats a Girona

Human Rights Watch va entrevistar "37 persones que havien experimentat o vist violència policial, i 15 d'elles mostraven signes evidents de ferides" que deien haver estat produïdes per la policia. Els testimonis recollits al Col·legi Verd van explicar que les càrregues contra la gent que impedia el pas a l'interior del col·legi per part dels agents "va ser sense avís previ, disparant a l'aire i terroritzant els nens presents."

Un dels lesionats era un Mossos fora de servei i un altre un bomber també fora de servei. Com també ho és Xevi Gil, un bomber uniformat que va denunciar a l'investigador de Human Rights Watch que li havien trencat un braç amb un cop de porra i va mostrar un vídeo en el que es "podria confirmar que no va oferir resistència a la policia.

A Aiguaviva, l'investigador va poder parlar amb molts residents que havien experimentat, presenciat o gravat la violència policial quan una cinquantena de policia va aparèixer a la població on unes 70 o 100 persones s'havien reunit en un dinar popular a la sortida del col·legi electoral constituït a l'Ajuntament.

Jaume Mas,de 52 va denunciar explicar que va demanar una còpia de l'ordre judicial que autoritzés la seva entrada i que el van respondre pegant a la gent amb les porres. Human Rights Watch denuncia que havia pogut veure unes imatges on un policia utilitzava un spray irritant a la multitud quan aquesta no "representava un perill inminent."

Testimonis destacats

En el seu informe, Human Rights Watch ha volgut destacar alguns dels testimonis:Girona

Ricardo Frigola, un home de 70 anys originari de Mèxic, va perdre el coneixement per la càrrega policial i va patir ferides a la caixa toràcica. Segons el testimoni recollit, "Es podrà recuperar de les ferides però no està segur si mai es podrà recuperar del que li van fer".

Carsten Treuzettel, un ciutadà alemany que porta 22 anys a Girona i que porta el seu fill al Col·legi Verd, estava al pati quan un policia nacional el va atacar amb la porra. "No ens van avisar, no van dir res". "Un policia en va venir i jo em vaig apartar per deixar-lo passar, però llavors ell en va colpejar amb la porra al darrere de les cames. Després en va donar un segon cop al cap i el vaig poder aturar amb el braç.

Xevi Gil Rosdevall, un bomber de 47 anys que estava als afores del col·legi electoral de Sant Narcís en uniforme per mediar entre els protestants i la policia, va acabar amb un metacarpi fracturat i múltiples cops de porra a l'esquena i els costats. "Ens colpejaven per fer-nos mal, i més mal. Només pegaven per pegar. "

Georgina Vinyals, una psicòloga de 34 anys ha declarar que estava just al darrere de la línia frontal de protestants, quan la policia va començar a pegar amb les porres i a empènyer la gent. Em van ferir al coll, he de portar un collaret i m'han ferit a l'espatlla. M'han donat la baixa per 15 dies.

Jordi Pibernat, Un treballador social de 38 anys va denuncia que estava a la línia frontal quan va se colpejat per un noi jove que va caure al terra. El vaig intentar aixacar i els no paraven de pegar-me amb les porres. Tinc cops als braços.Aiguaviva

AiguavivaJaume Mas, un enginyer tècnic de 52 va denunciar que el van ferir durant les càrregues de la policia per intentar tancar el col·legi electoral instal·lat a l'Ajuntament de la localitat. Segons el seu testimoni, va demanar, en espanyol, que volia parlar amb el comandament per demanar-li una còpia de l'ordre judicial per entrar a l'edifici. Van contestar amb les porres i un gas de pebre. Sense cap paraula. Cap d'ells va dir perquè eren allar o perquè hi eren.

“Ramon,” un serraller de 38 anys el van colpejar dos cops amb la porra quan intentava que s'emportessin la urna electoral i també ha confessat que "l'impacte de ser picat marxarà. El que no tinc segur sí també marxarà els records que tinc al cap. Tinc por que tractin de buscar-me i identificar-me per gravar el que va passar. Ells tenien una càmera per gravar el que feiem.