L'aplicació This Crush és una nova xarxa social on el principal atractiu és la possibilitat d'interactuar i enviar missatges o comentaris als altres usuaris de forma anònima. En només un any, l'ús de l'aplicació ha experimentat un creixement exponencial i segons el portal d'anàlisi SimilarWeb l'aplicació compta amb més de 9,7 milions de descàrregues arreu del món, milers d'aquestes a Catalunya.

Així ho va confirmar Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en xarxes socials, que ha vist com l'aplicació és cada vegada més popular i que les limitacions imposades per l'empresa no garanteixen un bon ús d'aquesta, ja que tot i l'obligatorietat de ser major d'edat per obrir-se un perfil, és fàcil mentir i la companyia, amb seu social a Israel, es remet a les lleis d'aquest país i deixa tota la responsabilitat a l'usuari i, en cas que sigui menor, al seu tutor.

El perill de l'anonimat

El perill de This Crush rau en el seu principal atractiu, l'anonimat. Els usuaris poden interactuar amb altres usuaris, ja sigui a través de missatges o comentaris, de forma anònima. La «coartada» inicial de l'empresa creadora és poder enviar «floretes» i «afalacs», i poder facilitar la declaració d'amor entre els usuaris, però tal com explicava Lalueza, aquesta primera impressió deriva cap a insults, atacs verbals o comentaris de mal gust, per la qual cosa s'acaba atacant l'autoestima de les persones.

Segons Lalueza, el problema es produeix perquè tot i ser una xarxa per a majors d'edat, els usuaris se situen entre els 12 i els 20 anys, i majoritàriament, entre els 13 i els 16 o 17, ja que l'atractiu de l'anonimat «afortunadament» va remetent amb l'edat i, tot i que també n'hi hagi, les actuacions de gent gran en aquesta línia són més residuals. Per tant, encara que els menors no puguin utilitzar-la, en són els principals usuaris i, a més a més, en fan un ús totalment inadequat, ja que ja s'han detectat casos de ciberassetjament entre menors, i alguns ja han arribat a la policia. Lalueza va recordar que altres xarxes com Facebook, Twitter o Instagram són més populars entre el públic adult i els fills hi poden coincidir amb els pares, que coneixen el seu funcionament per poder-ne detectar un ús inadequat. Segons reconeixia Lalueza, molts pares «ignoren» l'existència d'aquesta aplicació i per tant, no en tenen control, ja que precisament els fills acostumen a «migrar» cap a xarxes on no hi troben la família. Aquest expert en xarxes socials recomana als progenitors parlar molt amb els fills per formar-los i educar-los en els aspectes positius que aporten les xarxes remarcant clarament els seus riscos.

Precisament en aquest aspecte, hi coincidia el membre de l'Associació No a l'Assetjament Escolar (NACE), Josep Soler, que alertava que el ciberassetjament, tot i ser un tema minoritari dins de l'assetjament escolar que es calcula que pateixen un 20% dels escolars, cada vegada és més freqüent i sobretot, «es produeix en edats més baixes» perquè els infants utilitzen des de més petits els dispositius mòbils.