El major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, va defensar ahir davant la jutge de l'Audiència Nacional que l'actuació del cos en el setge a la Guàrdia Civil durant l'escorcoll a la Conselleria d'Economia va ser «correcta i necessària» i va denunciar que no se'ls va avisar «amb suficient antelació» de l'anomenada Operació Anubis.

Un comunicat dels Mossos difós després de la seva declaració per sedició davant la magistrada Carmen Lamela afirma que Trapero va traslladar a la jutge que, en no avisar-los amb temps de l'escorcoll del passat 20 de setembre, el dispositiu no es va poder planificar i això «va obligar a anar-lo adaptant en funció de les circumstàncies».«La primera notícia que van tenir els Mossos sobre l'actuació policial de la Guàrdia Civil va arribar a través dels mitjans de comunicació», afirma la nota en referència al setge que van patir els agents de l'institut armat i davant el qual, segons la Fiscalia, la policia catalana no va actuar amb la diligència necessària. Trapero va traslladar a la jutgessa que l'actuació dels Mossos va ser la «correcta i necessària en atenció a les circumstàncies que van concórrer aquell dia» i es van prendre «les mesures adequades en funció als esdeveniments d'aquell moment».

«Protesta no violenta»

El president de l'Associació Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, va insistir ahir a la jutge que durant la manifestació del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia no es va tractar en cap moment «d'alterar l'ordre» sinó que es va protestar de manera «pacífica i no violenta».

Sánchez va declarar ahir davant la jutge Carmen Lamela en qualitat d'investigat (imputat) per un delicte de sedició amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, qui va declinar contestar les preguntes de les parts en no reconèixer la competència de l'Audiència Nacional per investigar aquest delicte. A la sortida de la seva declaració, Sánchez va manifestar als mitjans que únicament ha contestat a la seva defensa per «deixar ben clar i per escrit la legitimitat d'una mobilització pacífica i no violenta», celebrada el 20 de setembre a les portes de la Conselleria d'Economia de la Generalitat durant l'operatiu policial contra el referèndum il·legal de l'1-O. Un nou atestat de la Guàrdia Civil sobre fets ocorreguts abans, durant i després de l'1-O va portar a la Fiscalia a ampliar la seva investigació per sedició a l'Audiència Nacional, que compta amb quatre imputats: el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero , una agent i dos líders independentistes. Per això hauran de tornar a declarar.