El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment el ple del Parlament que s'ha de celebrar dilluns en admetre a tràmit un recurs d'empara del PSC i ha advertit la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, del seu deure d'«impedir» que se celebri, advertint-la d'eventuals responsabilitats, inclosa la penal. L'alt tribunal, que ha adoptat aquesta mesura per unanimitat, admet el recurs del PSC basat en el fet que si en aquest ple declarés la independència es produiria un trencament de la Constitució i una aniquilació dels drets dels diputats.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar la seva voluntat de comparèixer dilluns que ve davant el ple del Parlament per valorar els resultats i els efectes de la jornada de l'1-O. Encara que en l'únic punt del dia no s'esmenta específicament una declaració d'independència, la CUP va assegurar que en el ple es proclamaria la república catalana.

El PSC va demanar en el seu recurs l'aplicació de l'article 56.6 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Aquest precepte assenyala que «en supòsits d'urgència excepcional, l'adopció de la suspensió i de les mesures cautelars i provisionals podrà efectuar-se en la resolució de l'admissió a tràmit». D'aquesta manera, la suspensió es produeix en el mateix acte d'admissió a tràmit del recurs contra la decisió presa per la Mesa del Parlament de Catalunya el dia 4 d'octubre. En aquest acte d'admissió el TC declara «radicalment nul i sense valor ni cap efecte, qualsevol acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada».

Assenyala, també, que aquest recurs d'empara té «especial transcendència constitucional» perquè els actes impugnats podrien afectar el dret a la participació política dels partits i ciutadans.

Rebuig al diàleg

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha interpretat la suspensió del ple com un «rebuig» a l'oferta de «diàleg» llançada des d'una part de l'independentisme català. En el seu compte de Twitter, la presidenta del Parlament ha ironitzat a tenor del fet que el ple va ser aprovat dimecres per la Junta de Portaveus però encara no ha estat convocat formalment i comunicat als diputats: «Suspendre plens que no estan ni convocats és la nova oferta de diàleg...», ha escrit a la xarxa social.

Per la seva banda, el portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, ha defensat que el seu grup no havia demanat la suspensió del ple sinó només de la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè en la seva petició es feia referència a la llei del referèndum, suspesa pel Tribunal Constitucional. El diputat ha defensat que els socialistes volen que se celebri un ple específic sobre què va passar l'1-O però ha rebutjat que es faci una referència «explícita» a una llei suspesa i que pugui suposar una declaració d'independència. Tot i això, ha considerat que pot ser una «oportunitat per a la reflexió i recuperar el diàleg» i evitar un pas «irreversible». En cas que es mantingui aquest ple, els diputats socialistes no hi assistirien en considerar que no està «vàlidament» convocat.

Ciutadans, en canvi, ja ha anunciat que si el ple s'acaba convocant no hi asistirà, en considerar que ha estat convocat per la «majoria absolutista» de Junts pel Sí i la CUP, «trepitjant» els drets de l'oposició. «Nosaltres sí que respectem i complim les resolucions del Tribunal Cnonstitucional i les lleis, que és el que fan els demòcrates», indica el portaveu adjunt de Cs, Fernando de Páramo.